25/1/2009 |
Una exposició a Madrid mostrarà l'altra cara del que és considerat el millor violoncel·lista del segle XX. Actes amb compromís polític, com ara el suport als exiliats a la fi de la Guerra Civil, demostrat amb la seva negativa a tocar en els països aliats que no s'havien pronunciat contra el règim dels revoltats franquistes, o la interpretació d'El cant dels ocells a la seu de les Nacions Unides de Nova York el 1958. La mostra, que es podrà veure fins a l'11 d'abril al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, constarà de documents, alguns inèdits (cedits per la Fundació Pau Casals, l'Arxiu de Montserrat Tarradellas i la Biblioteca de Catalunya, entre altres), i nombroses fotografies.
En les cartes exposades, el mestre del violoncel es pronuncia sobre temes com els camps de concentració o el nazisme, sistema al qual es refereix com «la bèstia que amenaça tot el món». Entre els textos inèdits, hi trobem les llistes manuscrites de Casals amb les donacions econòmiques a refugiats republicans.
Miquel Caminal, president del Memorial Democràtic, va descriure dilluns passat la figura de Casals com «un patriota de la llibertat, de les persones i els pobles». Aquesta solidaritat el va apropar al premi Nobel de la Pau, al qual va ser nomenat el 1956 i el 1958. Així mateix, es va penjar la medalla de la llibertat als Estats Units (1963) i la medalla de la pau de les Nacions Unides (1971).
La presidenta de la Fundació, Pepa Domingo, va reclamar, per la seva banda, la incorporació de la figura de Casals en els llibres de text per convertir-lo en un símbol de la cultura catalana, i destacava la seva coherència i l'esforç que això suposava en moments com l'exili.
El Punt