Cerca de notícies

Enquesta

Roger Padullés: "La reacció del públic em va empènyer al cant"

24/1/2009 |

 

Entrevista: Roger Padullés Tenor i millor intèrpret del concurs Francesc Viñas.

 

Amb una veu original i vellutada, el jove tenor català Roger Padullés apunta alt en el món de l'òpera d'àmbit internacional, en el qual està marcant una clara trajectòria ascendent, que inclou la distinció com a millor intèrpret en l'últim concurs internacional de cant Francesc Viñas. Aquesta trajectòria ha fet tornar l'esperança de la creació d'una nova elit catalana en el bel canto. Tot i els elogis, tot i les ofertes que està rebent, Padullés toca de peus a terra. L'èxit és una combinació d'esforç i sentiment. Cal donar el do de pit sempre.

Què representa haver estat escollit millor intèrpret català i espanyol al Francesc Viñas, a més de segon premi en veu masculina? [El primer lloc va quedar desert, un fet habitual els últims anys.]

Doncs una gran satisfacció per a mi, per a la gent que m'estima i sap el que m'ha costat assolir-ho, i també m'ha proporcionat noves oportunitats. Durant uns dies Barcelona va ser la capital mundial de l'òpera. 400 concursants de 49 països diferents, i jo allà, sense poder-m'ho creure, fent encaixades amb reconeguts directors de teatre i programadors. No l'enganyaré. He notat que al meu voltant es movien coses. Però he de seguir treballant per millorar.

La crítica diu que té condicions per omplir un buit generacional després de grans veus catalanes. Vostè volia ser periodista. Com ha arribat fins aquí?

Vaig treballar a la ràdio i m'agrada molt el periodisme, però quan era petit també vaig pertànyer al cor de Montserrat. Allà vaig aprendre lliçons de vida, i no només a llegir una partitura a simple vista, que després em va servir molt. De més gran vaig estudiar flauta. Però de sempre el que més m'ha agradat és cantar. Mentre estudiava la carrera a Barcelona vaig fer classes privades i els primers concerts. La reacció del públic em va empènyer a dedicar-m'hi. Llavors vaig marxar a estudiar a Alemanya, set anys, fins ara.

Què ha après, durant la seva estada a Alemanya?

Volia aprendre lied, un gènere de cançó per a veu i piano que a Catalunya van cultivar Mompou i Toldrà, i que a Alemanya van popularitzar Schubert, Schuman, Mozart i Beethoven. Vaig aprendre la llengua i tècniques específiques. Llavors no, però ara això ja es pot estudiar aquí, a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Espero que sigui un revulsiu a casa nostra. Anem molt endarrerits respecte als països centreeuropeus.

Doni'ns un exemple.

La programació del Liceu pot competir amb qualsevol gran teatre del món. Però també fan falta reclams de qualitat en ciutats més petites. Cal canviar les coses des de baix, que programadors de tots nivells apostin per la imaginació i la qualitat, amb compromís i respecte pel públic.

Existeix la fórmula de l'èxit?

No existeix. I cal tenir clar que un mai acaba d'aprendre. Els anys donen experiència i seguretat. Però jo espero posar-me sempre nerviós abans de sortir a escena. El dia que no m'hi posi, serà millor plegar. Com diu Plácido Domingo, sempre s'ha de cantar com si fos l'últim concert. També m'he adonat que el que et fa arribar al públic és la capacitat per comunicar, i això no ho pots fer si no interpretes. Es pot ser molt bo tècnicament, però no estar dotat per arribar al cor de la gent.

Oriol Margalef
Avui