Cerca de notícies

Enquesta

Això no és cultura

11/1/2009 |

 

Les aigües musicals catalanes, en aparença tan plàcides, sovint amaguen corrents subterranis que poden provocar efectes imprevisibles. L'any 2009 ha començat sembla que sense que passi res d'especial, impressió enganyosa perquè, com deia Galileu, eppur si muove. Per exemple, ja tenim els noms dels membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (calia un nom tan aparatós?), una llista en conjunt sòlida que esborra, al menys per ara, la por que aquest nou organisme no fos una simple repartidora de fons públics en mans ja no de l'administració sinó dels gremis interessats. Perquè, posats a citar el referent més proper de l'Arts Council britànic, és bo recordar que algun ministre anglès del ram s'ha queixat d'haver de barallar-se per aconseguir uns diners que, al capdavall, no gestiona ell. Per no parlar de les fortes sacsejades generades quan l'ens decideix treure la destral i suprimir ajuts: alguna companyia d'òpera de les illes ha acabat al cementiri gràcies a l'Arts Council.

Tot esperant una definició més clara de les seves atribucions -en teoria, el Consell català estarà centrat en el suport a la creació-, l'aspecte més decebedor de la llista és l'absència de noms del món de la música en cap dels seus àmbits. D'acord, Xavier Antich és un melòman conspicu, i Manuel Forcano, còmplice il·lustrat dels projectes de Jordi Savall (a més de fer de guàrdia persa en l'Artaserse de Tarradelles representat el 1998 al Grec!), però això no modifica el missatge implícit de la llista de consellers: la música no és cultura.

Caldrà, doncs, esperar i veure, com també caldrà seguir amb atenció què passa a l'OBC. La blogosfera comença a agitar-se, els espectadors més actius ja tenen la mosca sota el nas i els músics de l'orquestra en tenen unes quantes més. La gran incògnita és: renovarà Eiji Oue com a titular? El tema no ha estat tractat encara pel consell d'administració, si bé Patrick Alfaya, el gerent de l'OBC, apuntava en una entrevista al programa Blog de nit de Catalunya Música que ho seria després de Nadal.

Alfaya no va dir ni que sí ni que no es renovaria el músic japonès (el contracte del qual, si no anem errats, acaba el 2010), però la sensació que s'està estenent és negativa. Per si de cas, els músics de l'OBC han votat sobre la possible renovació d'Oue: 65 vots a favor, 7 en contra i 1 en blanc, un suport prou contundent que s'afegeix a l'afecte innegable que bona part del públic demostra al director nipó. No és menys cert, per contra, que Oue no ha enamorat en el mateix grau la majoria de la crítica.

Més enllà dels resultats concrets dels concerts, potser el llast més important ara per a Oue és la gris programació d'aquesta temporada, que el mateix Alfaya admetia a la ràdio que era de poc risc. Qui fa llavors la programació? Tot i la presència d'un director titular, un gerent i una comissió artística, sembla que encara faci falta algú més per què prengui les decisions que ningú sembla que pren. Llàstima que hi ha un element que falla en aquesta equació: les dues primeres temporades d'Oue van ser molt més atractives quant a obres interpretades. Sigui com sigui, estabilitat i OBC semblen, lamentablement, termes antinòmics.

Xavier Cester
Avui