Cerca de notícies

Enquesta

Innovador 'Retablo de Maese Pedro'

5/1/2009 |

 

L'òpera per a titelles de Falla que recull dos capítols d''El Quixot' reneix al Liceu.

Alguns dels coliseus lírics més importants de la geografia espanyola --el Teatro Real madrileny, el Calderón de Valladolid, l'Arriaga de Bilbao, l'Òpera d'Oviedo i el Liceu barceloní-- s'han unit perquè El Retablo de Maese Pedro, de Manuel de Falla, reneixi en un muntatge innovador i ambiciós tenint com a punt de partida l'escenari liceista. Possiblement, aquesta joia emmarcada en el neoclassicisme musical --una òpera per a titelles que recull dos capítols d'El Quixot, de Cervantes-- no havia tingut mai una lectura escènica de característiques similars: titelles de fins a set metres i mig --com el que representa Don Quixot-- donen vida a aquesta delectable posada en escena que juga amb tres plans escènics i que firma Enrique Lanz, que s'ha inspirat amb afecte en algunes de les idees d'un col.laborador de Falla per a l'estrena de l'obra el 1923, el seu avi Hermenegildo Lanz.

DRAMA INTERACTIU
El recurs del teatre dins del teatre és aquí enginyosament assumit per un planter de marionetes titàniques que representen Don Quixot, Sancho Panza, Trujamán i Maese Pedro, i que viuen gràcies a un equip d'experts titellaires fent que els immensos personatges interaccionin deliciosament com a espectadors del drama que té lloc en el retaule. Una proposta que, secundada per l'esplèndida il.luminació d'Alberto Rodríguez, va mantenir embadalits els nombrosos infants (i adults) que van assistir al Liceu per presenciar aquest muntatge. Encara que no tant a la primera part, amenitzada amb el Concert per a clavecí i cinc instruments, també del compositor gadità, d'àrdues sonoritats i que no va superar la prova del cotó per al públic infantil, com ho indica que es va sentir tossir i crits i plors entre els petits.

Josep Vicent va dirigir una Orquestra de l'Acadèmia del Liceu ben compenetrada en una partitura gens fàcil, plena d'arestes i composta d'un teixit instrumental escàs però complex. Vocalment va convèncer la decisió d'amplificar lleugerament les veus dels tres protagonistes amb part cantada, probablement per adequar el seu volum a la mida d'uns personatges gegants; Marisa Martins es va haver d'adequar a la punyetera tessitura de Trujamán, originalment pensada per a nen soprano, però va sortir airosa de l'intent; de la resta va agradar la solvència de Xavier Moreno com a Maese Pedro i l'atractiu timbre de Joan Martín-Royo com a Don Quixot, tres intèrprets que es van saber ficar amb veracitat en el drama.

MANEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya