2/1/2009 |
El director jueu, des de l'estrada, demana "justícia humana per al Pròxim Orient". La commemoració del 200 aniversari de la mort de Haydn va marcar l'acte
El conflicte arabo-israelià va projectar ahir al matí la seva llarga ombra en la que potser és l'activitat musical clàssica més mediàtica de tot el món, el concert de Cap d'Any de la Fil- harmònica de Viena al Musikverein de la capital austríaca. Més enllà de l'aspecte musical, aquest any 2009 que acabem d'estrenar queda marcat pel protagonisme del director, que aquest any enarbora la batuta davant de la formació i debuta en aquesta gala, l'argentinoisraelià Daniel Barenboim, premi Príncep d'As- túries de la Concòrdia pel seu compromís per la pau al Pròxim Orient i per la creació de l'orquestra West- Eastern Divan, integrada per joves israelians i palestins.
Tot això coincidint amb la nova ofensiva israeliana contra Gaza en el seu punt àlgid. Per aquest motiu, no va estranyar a ningú que el director, després de la tradicional arrencada en fals d'El Danubi blau, desitgés per al nou any "justícia humana per al Pròxim Orient", ratificant el que ja havia deixat clar en un comunicat els dies previs al concert. "Fins i tot reconeixent el dret d'Israel a defensar-se", el director es preguntava si "el Govern israelià té el dret de castigar tots els palestins per les accions de Hamàs". "Precisament nosaltres, el poble jueu, hauríem de saber més bé que ningú que l'assassinat d'innocents és inhumà i inacceptable", va dir. En el programa, la inclusió del vals de Johann Strauss Conte (de fades) d'Orient, escollit especialment pels membres de la formació com una deferència al seu director, va ser l'única al.lusió al conflicte.
En l'àmbit estrictament musical, el concert, a més a més de les habituals composicions de la família Strauss, va retre homenatge a Joseph Haydn, de qui aquest any se celebra el 200 aniversari de la seva mort. Aquest compositor austríac va viure i va treballar a Viena --també és el lloc on va morir-- a expenses del seu mecenes, el príncep Esterhazy --i precisament un dels palaus d'aquest va ser el marc dels ballets televisius que van acompanyar els valsos i polques.
MOMENT HUMORÍSTIC
Un dels moments més divertits del concert va ser la interpretació d'Els adéus, una pàgina musical en què els membres de la Filharmònica van anar abandonant l'escenari un a un davant de la perfecta i còmica expressió de sorpresa de Barenboim, que, a punt de caure-li les llàgrimes, es va revelar com un actor acceptable. I ho va tornar a fer quan va fer aturar en un moment els aplaudiments del pú- blic en l'habitual Marxa Radetzky --el bis que tanca sempre l'acte-- i poc més tard amb fingida serietat va pretendre dirigir el ritme dels picaments de mans del públic.
El Periódico de Catalunya