Cerca de notícies

Enquesta

La nova producció d'«El Retablo» de Falla posa en escena titelles gegants

31/12/2008 |

 

 

L'espectacle familiar s'estrena dissabte al matí al Gran Teatre del Liceu i es podrà veure fins al dia 10

L'òpera en un acte El retablo de Maese Pedro, de Manuel de Falla, estrenada el 1923 al saló de la princesa Edmond de Polignac a París, torna al Gran Teatre del Liceu després de 47 anys, quan es va estrenar un 3 de gener de 1958 coincidint amb el debut de Josep Carreras en el rol d'El Trujamán. Es tracta d'una nova coproducció amb la participació de set teatres, entre els quals el Real de Madrid i el de la Maestranza, i que posa en escena unes titelles de coure gegants imaginades per Enrique Lanz, director d'escena, que ofereixen un joc de perspectives. El retablo, adreçat a un públic familiar, s'estrena dissabte i es podrà veure fins al dia 10.

Ja de petit Falla s'entretenia representant amb titelles les aventures del Quixot per a la seva germana petita, segons explicava ell mateix. En la peça que va compondre inspirada en la novel·la de Cervantes juga amb el concepte del teatre dins el teatre i pren un episodi molt concret de la segona part d'El Quixot: aquell en què el cavaller, de pas per una venda manxega, ataca les titelles del teatrí de Maese Pedro que representen el romanç medieval de Melisendra. Vol restablir la justícia i salvar la pobra dama, presonera dels moros.

L'obra està pensada per ser representada en un espai petit i Enrique Lanz, el director d'escena, ha ideat un sistema de perspectives que juga amb la dimensió de les titelles. Els personatges principals, el Quixot, Maese Pedro i el seu ajudant El Trujamán (els que tenen veu), així com els espectadors del teatrí, prenen unes dimensions monumentals (fins a vuit metres), mentre que les del teatrí són més petites (uns dos metres). «El resultat és que l'espectador, situat a l'esquena del Quixot i dels altres personatges, té la sensació que s'ha de fer un forat per poder veure el teatrí, així l'escenari i el públic queden totalment integrats», comentava ahir Lanz, durant la presentació de l'òpera.

El director, a més, ha jugat amb diferents estils, de manera que les titelles principals són d'inspiració barroca amb referències molt concretes a quadres de Velázquez, com ara El triomf de Bacus, mentre que el que passa dins el teatrí és de referència medieval i és el resultat d'un estudi aprofundit sobre la iconografia de l'època.

Respecte al teatre de marionetes de Maese Pedro que retrata Cervantes, Lanz va explicar que es desconeix l'origen i se sap molt poc sobre el tipus de marionetes que s'utilitzaven a l'època. En qualsevol cas, va subratllar el fet que és la primera vegada en la literatura castellana que es fa referència a l'art de les titelles.

Per posar en moviment les titelles gegants calen deu manipuladors que s'ajuden de contrapesos i politges: «La dificultat és molt gran, però aconsegueixen donar la il·lusió de fragilitat.»

Lanz, que treballa des de fa tres anys en aquesta producció, manté una relació directa amb Falla. Per a l'estrena d'El retablo a París el 1923, el músic va disposar de diferents col·laboradors, entre els quals el seu amic Hermenegildo Lanz, avi d'Enrique Lanz. Aquest va conservar tots els materials relacionats amb l'obra, des de la partitura fins a les cartes amb els consells de Falla per a la seva representació i les plantilles amb les quals va confeccionar les figures. «Poder recuperar ara aquesta obra en la qual es pot dir que hi he treballat tota la vida, suposa un homenatge a la generació dels anys vint, que van donar un gran pas endavant al país, al meu avi i al mateix Falla», va afirmar el director.

El projecte és una coproducció que s'estrena al Liceu i en la qual també han participat el Teatro Real de Madrid, el teatre Calderón de Valladolid, l'Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera (ABAO), el teatre de la Maestranza de Sevilla, l'Ópera de Oviedo i la Compañía Etcétera.

Joan Matabosch, director artístic del Liceu, va puntualitzar que no es tracta d'un espectacle infantil, sinó més aviat familiar, i recomanen que els infants que hi assisteixin tinguin més de nou anys.

A mode d'obertura, l'espectacle inclou el Concert per a clave i cinc instruments que escenifica la preparació del teatre del Maese Pedro. Interpreta la peça al clavicèmbal el solista Iván Martín. El repartiment compta amb Marisa Martins i Olatz Saitua en el paper d'El Trujamán; Joan Martín-Royo i Marc Canturri en el del Quixot, i Xavier Moreno i Mikeldi Atxalandabaso en el de Maese Pedro. La direcció musical l'assumeix Josep Vicent: «És una partitura poc coneguda però d'una gran modernitat, i influenciada pels corrents francesos dels anys vint.»

VALÈRIA GAILLARD
El Punt