30/12/2008 |
Lloyd Webber prepara una seqüela del musical per a finals del 2009.
Londres, Nova York i una ciutat asiàtica -Xangai, segurament- viuran a finals del 2009 l'estrena d'una seqüela d'El fantasma de l'òpera, el musical més exitós de la història. Es dirà Phantom: love never dies (Fantasma: l'amor no mor mai) i l'està enllestint el compositor anglès Sir Andrew Lloyd Webber, autor ja d'una primera part que han vist uns 80 milions de persones arreu del món i que ha recaptat 5.000 milions de dòlars a les taquilles en els 22 anys que porta de rodatge.
Serà la primera vegada, si es compleixen els desitjos de Lloyd Webber, que un musical viu una nit d'estrena en tres ciutats diferents. "No crec que es pogués fer això si no fos per la seqüela del Fantasma... Estem treballant en la possibilitat d'assajar amb tres companyies alhora per estrenar ràpidament en tres territoris", assegura el compositor al diari britànic The Times.
El nou Fantasma de l'òpera situarà l'acció deu anys després del final de la història original concebuda per Gaston Leroux, i es traslladarà de l'Òpera de París a Coney Island, a Brooklyn, el parc d'atraccions més popular de Nova York. "Era el lloc. Fins i tot Freud hi va anar", afegeix Lloyd Webber.
Encara s'ha de triar el repartiment, tot i que el compositor sembla tenir clar qui ha de posar-se en la pell del fantasma al West End londinenc. Ho manté en secret, però hi ha alguns candidats. El que sona amb més força és Gerald Butler, que ja va fer el paper en l'adaptació cinematogràfica de Joel Schumacher. També es parla de Hugh Jackman, protagonista d'Austràlia, el film de Baz Luhrmann que es va estrenar a Catalunya la setmana passada; Jackman ha participat en musicals com Sunset Boulevard, Oklahoma! i The boy from Oz, rol que li va oferir el Tony (els Oscar del teatre) al millor actor de musical. Jack O'Brien, que ha triomfat amb The full monty i Hairspray, dirigirà la producció. I l'escenografia anirà a càrrec de Bob Crowley, guanyador de cinc Tony.
Lloyd Webber, votat com la figura més potent del teatre britànic de la dècada passada, deixa clar que "el teatre no morirà mai. Passi el que passi amb la xarxa, els ordinadors o la televisió, la qüestió sempre serà que la gent vol sortir".
A.G.
Avui