24/12/2008 |
Cinc bisos van rematar dilluns a la nit el Concert de Nadal del Palau. Josep Carreras, Sumi Jo, l'Orfeó Català i l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), dirigida per David Giménez, van tancar així una previsible vetllada. Es repetia l'esquema de l'any passat, però amb canvi de partenaire femenina. En lloc d'Ainhoa Arteta, la convidada va ser la soprano coreana, que va exhibir una sofisticada elegància amb tres canvis de vestit.
I és que per molt que es variï l'estructura d'aquest tipus de recitals sempre es manté el model. L'alternança dels cantants, el protagonisme ocasional per al cor i la inclusió de peces només per a orquestra són sempre els eixos sobre els quals gira el christmas musical.
El Palau es va tornar a omplir pel ganxo de Carreras. El tenor va arribar després que l'l'OSV interpretés un intermedi de Rosamunde de Schubert. Un pèl fred amb Händel, de seguida li va arribar el torn a l'exòtica Sumi Jo, soprano amb una veu de bona coloratura i bell timbre, que va atacar una peça d'El Messies. Carreras va seguir amb Mercadante i Pergolesi i Jo va tornar amb Allelujah de Mozart. L'OSV i la intèrpret començaven a casar, tot i que l'orquestra va sobrepassar algun cop la cantant.
Ah, vous dirai-je Maman, de Mozart, va començar a mostrar la veritable Jo i un ja vibrant Carreras va oferir el tradicional Adeste fideles. L'Orfeó, que ja havia cantat amb l'OSV Ave verum de Mozart, va tenir els seus minuts de solitària glòria amb quatre populars nadales. No hi va faltar l'emotiu Romanç de santa Llúcia de Toldrà i una gran versió, totes dues en la veu de Carreras, d'¡Ay!, para Navidad. L'eclosió de Jo va arribar amb la Cançó de Laura i, sobretot, amb Veus de primavera de Strauss. L'OSV va brillar amb el Vals de l'emperador.
Els duos amb El petit tamboriner i Hivern al país de les meravelles van encarrilar el clímax nadalenc. En els bisos no van faltar Blanc Nadal i Santa Nit i un apoteòsic tancament de Carreras amb La Santa Espina.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya