Cerca de notícies

Enquesta

María Bayo: "M'agrada experimentar tocant de peus a terra"

23/11/2003 |

 

La soprano navarresa treu al mercat un disc d'àries de sarsuela barroques dirigit per Christophe Rousset.

La música espanyola del segle XVIII continua sent un repertori força desconegut. La soprano María Bayo posa el seu gra de sorra per mirar de canviar la situació.

L a soprano navarresa treu al mercat Arias de zarzuela barroca (Astrée), un disc madurat al "llarg de dos anys" amb l'objectiu de presentar un "repertori inèdit que es mou entre el barroc i el classicisme", comenta Bayo. Per dur a terme el projecte, la cantant ha comptat amb Christope Rousset i el seu grup Les Talens Lyriques, "una formació magnífica amb què ja havia treballat. Christoph era la persona ideal per buscar tot aquest material", afegeix.
Rousset anava fent la seva recerca a la Biblioteca Nacional de Madrid alhora que anava enviant el material a la cantant perquè triés les peces que cregués més convenients. Rousset també va escriure els da capo de les àries triades, que la mateixa Bayo va adaptar després a les seves possibilitats. "Hi ha hagut molta feina i molt d'estudi fins que vam gravar el disc, després d'haver fet quatre concerts".
L'àlbum inclou partitures de José de Nebra, Vicent Martín i Soler, Luigi Boccherini i Antonio Rodríguez de Hita. "Em va sorprendre la qualitat d'aquesta música que desconeixia -continua María Bayo-, però em va impressionar especialment Nebra, pels seus laments i pels seus moments de fúria. De fet, volia fer tot un disc dedicat a ell, però Christoph em va convèncer d'incloure altres autors per fer-lo més variat".
En aquest tipus de repertori s'hi detecta "la influència italiana, Händel i altres autors barrocs, però amb una instrumentació a vegades espectacular". El text també aporta el seu toc distintiu, "amb la poesia del Segle d'Or, així com uns ritmes molt característics". El terme sarsuela s'associa normalment al gènere líric del segle XIX cap endavant, un terme que ha tingut a vegades un to "pejoratiu, perquè no s'ha fet amb el rigor que calia". Els orígens, però, cal buscar-los "a la cort, el lloc on es feia aquest tipus de música. La sarsuela del XIX és més localista", considera Bayo.
Christoph Rousset i María Bayo van començar a treballar, almenys en el camp discogràfic, amb una altra raresa, l'Antigona de Traetta: "Ens vam entendre molt bé, és un director que mai imposa, tot flueix amb naturalitat, a més, sempre està buscant nous repertoris". Tots dos reprendran a partir del gener els concerts amb el repertori del nou disc a Pamplona, València i, més tard, al Festival de Granada, però aquest només és un dels molts projectes que té en cartera la soprano. L'esmentada Antigona pujarà a escena l'any vinent a Montpeller i el Châtelet de París, mentre que apunta la possibilitat de dedicar tot un disc a la música de Martín i Soler, un autor present al darrer concert que Bayo va protagonitzar al Liceu. Al teatre de les Rambles tornarà en properes temporades amb Don Pasquale i amb l'Ilia d' Idomeneo. "Sempre m'ha agradat combinar el repertori clàssic, el classicisme i el bel canto amb l'òpera francesa. M'agrada experimentar, però tocant de peus a terra", conclou.

Xavier Cester
Avui