Cerca de notícies

Enquesta

«Il ritorno d'Ulisse» fa volar l'òpera barroca a noves fronteres creatives

4/12/2008 |

 

El muntatge, que combina titelles amb cantants lírics i projeccions, omplirà avui el Teatre Municipal

Il ritorno d'Ulisse va néixer el 1999 com un repte: el prestigiós Kunsten Festival des Arts de Brussel·les va proposar a l'artista visual, cineasta i director d'escena sud-africà William Kentridge que repensés la forma de posar en escena l'òpera barroca. El resultat va ser aquest espectacle, basat en l'òpera Il ritorno d'Ulisse in patria (1641), de Claudio Monteverdi, en què els titelles de la companyia sud-africana Handspring Puppet canten amb la veu en directe de diversos solistes lírics i l'acompanyament instrumental de la formació belga Ricercar Consort. Tot un luxe que avui arriba al Teatre Municipal de Girona. Ja no queden entrades.

Ahir es va presentar Il retorno d'Ulisse en una roda de premsa plurilingüe a l'ajuntament de Girona: Philippe Pierlot, director del Ricercar Consort, i la cantant Guillemette Laurens (Penèlope) parlaven en francès i eren traduïts al castellà pel músic argentí Eduardo Egüez, intèrpret de llaüt; i Adrian Kohler i Basil Jones, de la Handspring Puppet Company, feien servir l'anglès amb traducció en català. Kohler és l'autor del disseny de les titelles i del vestuari i va concebre els decorats amb William Kentridge, director del muntatge escènic i de les imatges filmades que el complementen. L'actual reposició està dirigida per Luc de Wit, de la companyia de Johannesburg. Aquest espectacle, que en els pròxims mesos es podrà veure en altres escenaris europeus (Tolosa de Llenguadoc, Festival d'Edimburg), tindrà a Girona sobretítols en català per seguir millor la trama en l'original italià.

A Il ritorno d'Ulisse cada personatge està interpretat alhora per un titella i un cantant. El titella es converteix, d'aquesta manera, en «un vector per transmetre emocions, que sempre és el més important en l'obra de Monteverdi», en paraules de la cantant Guillemette Laurens, traduïdes i ampliades per Egüez, el qual va recordar que Monteverdi va ser un dels primers compositors que van voler traslladar a la música tots aquells humors que fins llavors només s'estudiaven en les classes d'anatomia i que derivaven en la còlera o la melancolia: affetti o emocions que ell va voler transmetre a través de les seves composicions, sense imaginar que algun dia serien cantades per titelles que amplificarien la seva intencionalitat primigènia. Com es va destacar ahir, aquests titelles respiren, amb una respiració convertida «en el principi del moviment dels personatges» i que és perceptible fins i tot des de les localitats més allunyades de l'escenari.

 

MÚSICS EN ESCENA
Philippe Pierlot va recordar que aquesta va ser una de les primeres òperes concebudes per a un teatre públic, no per a un teatre de cort, i en un moment en què tenia molt més pes la qualitat de les veus que no pas la dimensió del grups instrumentals, ja que la música encara era considerada un art menor al servei d'un art superior: la paraula cantada. Per reforçar la veracitat d'aquest muntatge que es desenvolupa en tres èpoques diferents –l'antiguitat grega d'Ulisses, els temps de Monteverdi, en el trànsit del Renaixement al barroc, i l'època actual– Pierlot va apostar per una formació reduïda de set músics, que toquen una àmplia varietat d'instruments de corda, i que a més a més comparteixen l'escenari amb els titelles i els cantants, en una «fusió ideal». Paral·lelament, la pantalla que mostra el film d'animació de Kentridge s'acaba convertint en «un personatge més» de l'obra.

XAVIER CASTILLÓN
El Punt