Cerca de notícies

Enquesta

El record de Rosa Sabater

30/11/2008 |

 

El mateix dia que feia vint-i-cinc anys de l'accident aeri que va llevar la vida de Rosa Sabater, el Petit Palau va celebrar un acte en record a la pianista.

El mateix dia que feia 25 anys que va morir Rosa Sabater, el Petit Palau va acollir un acte en record seu. Si bé és fàcil homenatjar o celebrar alguna data d'un compositor, no ho és tant fer-ho d'un intèrpret. No hi ha partitures per recrear ni, en el cas de Sabater, enregistraments de prou qualitat tècnica per fer una sessió musical. Cal acudir als que la van admirar i conèixer. Així doncs, van parlar, en primer lloc, Jaume Comellas, l'ànima i la voluntat que ha endegat aquest homenatge. Després ho van fer Antoni Ros Marbà, que va evocar l'època dels començaments de la Rosa pianista; Marçal Cervera, l'home que sopava amb Rosa Sabater la nit abans que aquesta tingués l'accident d'avió que li va llevar la vida, que va glosar l'època en què van coincidir com a professors a la prestigiada Hochschule d'una petita ciutat alemanya, Friburg; Gonçal Comellas, que va compartir moltes hores de música amb ella i que la va definir com a desbordant, exaltada i lliure en les seves interpretacions musicals; Albert Nieto, que, com a alumne seu, va recordar els cursos de Granada i Santiago de Compostel·la i va evocar la seva generositat i lliurament com a mestra; Antoni Sàbat, que en un bonic article a la Revista Musical Catalana qualificava de «Palau de la Rosa» el nostre Palau de la Música, de tant que s'hi havia prodigat, i que va fer una descripció poètica de la pianista, adreçant-se a ella i imaginant que ara devia trobar-se amb Mompou i Granados. Els representants de l'Ajuntament i la Generalitat també van intervenir atorgant un guardó de record a Rosa, filla de la Rosa. Carles Sala la va encertar dient que el que no es podia reparar era els anys en què Rosa Sabater, podent exercir el seu mestratge a casa nostra, no l'havia pogut exercir veient-se obligada als cursos d'estiu esmentats i al conservatori alemany.

L'acte es va cloure amb la interpretació per part d'Albert Attenelle de les Escenes romàntiques d'Enric Granados, un dels repertoris que més havia sovintejat, i es va projectar un vídeo en què tocava un fragment de les Noches en los jardines de España, de Manuel de Falla, amb l'orquestra de RTVE. Quan va fer un any de la mort de Rosa Sabater es va fer un cicle d'intèrprets catalans titulat Memorial Rosa Sabater que recollia la major part dels que després s'han establert professionalment. Vilassar de Mar, població estretament vinculada a Rosa Sabater de fa anys, i encara el manté, fa un cicle de concerts que va impulsar al principi Pere Cabacés, aleshores president de les Joventuts Musicals locals, que du també el nom de Memorial Rosa Sabater. Com a aportació personal puc recordar que, bon amic de Rosa Sabater, em va tocar atendre des del Departament de Cultura de la Generalitat la trucada de l'agència EFE preguntant-me la valoració que fèiem de la pianista que viatjava en el Boeing d'Avianca estavellat als turons de Mejorada del Campo, en el seu intent d'aterratge a Madrid. La valoració que en vaig fer, difosa per l'agència esmentada, va omplir les pàgines culturals de tots els diaris de l'Estat de l'endemà. La força que agafen les trajectòries interrompudes abans d'hora és extraordinària. Com si la vida que encara els pertocava es comuniqués i continués glatint en els records i els sentiments dels qui els vam apreciar.

JORDI MALUQUER
El Punt