Cerca de notícies

Enquesta

Vint-i-cinc anys sense Rosa Sabater

30/11/2008 |

 

El Petit Palau recorda la carismàtica pianista i pedagoga, que va morir en un accident aeri.

 

Tenia 54 anys i el millor del seu art encara havia d'arribar. Viatjava en un vol d'A- vianca que es va estavellar a Mejorada del Campo (Madrid). L'estela de la pianista barcelonina Rosa Sabater s'apagava el 27 de novembre del 1983. 25 anys després de la tràgica desaparició, el llegat de la seva vida i la seva obra encara són vigents.

El record, la imatge i la personalitat de la Rosa encara projecten llum entre els que no han pogut oblidar aquesta intèrpret, hereva de la tradició pianística de Granados. La Revista Musical Catalana i el Palau de la Música, representat per Rosa Garicano, van oferir al Petit Palau una sessió "més d'amor que acadèmica" sobre l'artista, com va dir el director de la publicació, Jaume Comellas.

AMIGA FIDEL
Antoni Ros-Marbà, Gonçal Comellas, Marçal Cervera, Antoni Sàbat i Albert Nieto, a qui acompanyaven Anna Falguera, de la Generalitat, i Carles Sala, de l'Icub, van glossar la trajectòria de Sabater. Van ser molt emotives les aportacions de la soprano Ana Higueras, que va rememorar l'empremta deixada com una "mestra fora de sèrie" en els cursos de Santiago de Compostel.la, i de la seva il.lustre col.lega Alicia de Larrocha, que va enviar un missatge gravat i va tocar com a homenatge un divertimento de Montsalvatge: "Vam créixer juntes, ens vam fer dones i pianistes i he estat la teva més fidel amiga".

Tenia 13 anys quan va debutar, el 1942, al Palau amb un concert de Mozart. Filla de Josep Sabater, que va ser durant anys director de l'orquestra del Liceu, aquella cita acabava de donar vida a una de les personalitats musicals més rellevants del segle XX i a tota una referència en els concerts de la sala modernista, on va oferir més de 50 recitals.

Concertista internacional, va destacar també com a pedagoga. Després d'un gran concert a Alemanya, del qual va ser testimoni el violoncel.lista Marçal Cervera, va ser contractada com a titular de la càtedra de virtuosisme a Friburg i figura destacada de l'ensenyament a Espanya.

Rosa Oliveras Sabater, filla de l'artista, va rebre una placa del Palau. Una escultura amb l'efígie de la pianista va presidir la sessió i a la pantalla es van projectar fotos i imatges d'un concert de Sabater amb l'OBC i un joveníssim Ros-Marbà al podi. "Cada concert de la Rosa era una festa", va dir el director, que en va ressaltar el rigor, però també el taran- nà de bon vivant. "Divertida i ocurrent, deia que la seva assignatura pendent era la veu, però la lluminosa vocalitat sorgia del piano".

El violinista Comellas la va qualificar d'intèrpret "vital, vehement, exaltada, que s'emocionava per emocionar" i el seu alumne Nieto va recordar la seva "inesgotable energia i una captivadora senzillesa", a més de la seva capacitat de comunicació: "Era una actriu del piano". Sàbat, que va recórrer la seva biografia, va destacar la seva elegància i el valor d'un llegat amb discos antològics com Iberia d'Albéniz i obres de Mompou, Falla, Granados o Montsalvatge. Albert Attenelle, interpretant Escenes romàntiques de Granados, va posar la nota musical a aquest homenatge a una de les nostres artistes més carismàtiques.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya