Cerca de notícies

Enquesta

Gerard Claret: "L'Auditori està desaprofitat, cal que s'hi programin més activitats"

24/11/2008 |

 

 

L'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra (ONCA) afronta al 2009 la setzena temporada d'existència amb el repte de mantenir la trentena llarga de concerts en el format de cambra i les quatre produccions anuals en la versió de gran orquestra, estrènyer vincles amb el Palau de la Música Catalana i, atenció, encetar una nova col.laboració amb el Festival Pau Casals de Prades. Un salt qualitatiu que permetrà explorar la via de les coproduccions i que s'afegeix a la voluntat explícita de rellançar un calendari biennal d'enregistraments. Però no tot són flors i violes: el director artístic de la formació, Gerad Claret (Andorra la Vella, 1951), reconeix una certa falta de sintonia amb el públic local i reclama una major amortització de l'Auditori Nacional per "crear l'hàbit de pujar a Ordino".

--La refundació iniciada el 2006 amb la conversió en orquestra clàssica es va reforçar amb l'estrena i publicació de les simfonies de Rendine. I queda El somni de Carlemany en cartera. ¿Tenia la sensació que s'havia arribat a un impàs i que calien canvis per superar-lo?
--No en diria impàs. El que passa és que després de quinze anys convé tocar tecles i provar projectes nous per motivar primer de tot els mateixos músics. I la meva funció com a director artístic és evitar la rutina. El format de corda fundacional té el handicap d'un repertori no diré que reduït, però sí limitat. Com a orquestra clàssica tenim accés a un repertori molt més ampli, cosa que agraïm tant els músics com els espectadors. Però no hem d'oblidar mai que la clau de volta de l'ONCA és les quinze cordes del nucli fundacional són les que permeten l'orquestra clàssica sonar amb una qualitat altíssima, com es pot comprovar al disc de Rendine.

--¿S'han complert les expectatives de projecció internacional generades amb el fitxatge de Conti?
--Amb l'orquestra clàssica hem guanyat prestigi. Hem tocat en festivals com ara Peralada o Cap Roig, i gràcies al conveni amb el Palau de la Música hi actuem dues vegades l'any, a part del cicle del Petit Palau. Tot això ho tenim gràcies al nou format, que també ens ha de permetre recuperar la política d'enregistraments. La voluntat és aprofitar la bona acollida d'aquest disc per grabar amb una certa regularitat, posem que cada dues temporades, tot i que hem de ser conscients que els costos són elevadíssims.

--La Jonca va néixer el 2001 amb l'objectiu de convertir-se en planter de la sènior. ¿Quants músics han pujat en aquest temps a l'ONCA?
--Els músics de la Jonca --molts dels quals han acabat els estudis o cursen un postgrau-- tenen prioritat absoluta a l'hora de completar la plantilla quan preparem una producció en format clàssic. Ells són els primers de la llista, i hi ha hagut concerts de l'ONCA clàssica en què fins a set dels músics de corda --d'un total de vint-i-cinc-- provenien de la Jonca. És una proporció elevadíssima i ens n'hem de sentir orgullosos. I quan es produeixin baixes en la plantilla de l'ONCA, ells seran els primers cridats. Així ha de ser, perquè és un mandat del patronat, per convicció pròpia i perquè estan preparats. El que no farem és fer fora els músics que tenim ara per posar-n'hi de la Jonca. Però ja els arribarà el moment.
--La temporada a Andorra es redueix a deu o dotze concerts distribuïts al llarg de l'any. ¿És suficient?
--El que no podem fer és saturar la gent. Ara bé, he de reconèixer que el públic no respon tal com ens agradaria. Cal molta imaginació per fer-los sortir de casa i venir a l'Auditori. Ho hem intentat combinant l'orquestra amb música de jazz, tango i cançó brasilera. Però a la gent li continua costant desplaçar-se fins a Ordino.

--Potser el problema és la ubicació de l'Auditori.
--Potser si estigués a Andorra la Vella s'ompliria més fàcilment. Però no deixa de ser estrany: ¡que no són ni deu quilòmetres!

--¿No hi troba a faltar la figura d'un director, d'un responsable de la programació com hi ha al Palau, o al Liceu, o a qualsevol centre cultural? ¿I un web tal com Déu mana?
--Potser sí, però el que més hi trobo a faltar són més activitats, no només concerts. Que la gent sabés que cada dijous al vespre o cada diumenge a la tarda a l'Auditori s'hi programa alguna activitat. I paciència, tal com han tingut al Palau: l'any passat vam tenir una ocupació mitjana del 80%. ¡Ja la voldríem a l'Auditori! Però han hagut de passar quatre temporades. I al final, tot es resumeix en un problema de pressupost.

--Incidint en l'autocrítica, ¿no creu que també l'ONCA hauria de tenir un web actualitzat?
--Efectivament. La vam renovar fa dues temporades, però la gestió diària de l'ONCA la portem dues persones, que prou fem a organitzar les produccions pròpies, una feinada de por perquè es mobilitzen una cinquantena de persones. No arribem a tot, i un d'aquests punts on no hem arribat és al web. Ens caldria una estructura més potent, això és evident. I estic lluitant per tenir més recursos. Però hem d'estar satisfets amb el que hem aconseguit.

--Per acabar, ¿quan veurem El somni de Carlemany?
--L'òpera ha d'estar escrita al llarg del 2009. Això vol dir que no s'estrenarà abans del 2010. Però hem de tenir en compte que tindrà un cost elevadíssim i que ens caldrà trobar coproductors, perquè sols no podrem assumir-ho. I hem de posar fil a l'agulla.

ANDRÉS LUENGO
El Periòdic d'Andorra