Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu ofereix cultura popular sense edulcorar

24/11/2008 |

 

L'òpera 'La Ventafocs' aconsegueix obrir les orelles dels nens a un gènere poc accessible per a ells.

 

Dissabte passat al migdia, de camí al Liceu, pensava: havent-hi una adaptació de La Cenerentola, de Rossini, firmada per Comediants, ¿quin sentit té que el director de la companyia, Joan Font, la torni a adaptar per a nens? ¿No era que el teatre de Comediants era sinònim de teatre popular, o sigui, per a tots els públics? Després de la funció, em va semblar que més que una òpera per a nens, La Ventafocs del Liceu és una òpera popular a preus bastant populars (11 euros), per cert.

És cert que els cantants actors no tenen el mateix nivell que la producció original de Comediants i que l'orquestra està reduïda a un piano i a un tímid fagot que amb prou feines es deixa sentir, però la història s'ha mantingut intacta, i ha posat l'accent en la lluita de classes i en la denúncia d'un tipus de vida basat en les aparences. La Ventafocs en versió popular és un títol perfecte per al Liceu, que en aquestes funcions no distingeix entre els nens vestits amb marques caríssimes i els que no poden o no es volen vestir d'aquesta manera.
El públic infantil va aguantar com un valent, almenys en la funció del migdia de dissabte passat. Alguns intents d'obrir una bossa de patates durant una ària d'Anna Tubella (Angelina, la Ventafocs) van ser silenciats a l'instant amb un "¡xxxxxt!" col.lectiu i els adults responien a les preguntes dels nens entre moderats xiuxiuejos.

La partitura de Rossini és festiva, però no tan popular com La flauta màgica de Mozart, l'anterior adaptació operística per a nens. Que el públic amb una mitjana de metre vint d'altura obrís les orelles durant una hora és un èxit, sobretot perquè, malgrat els esforços dels cantants, segueix sense entendre's part del text (encara sort del ratolí narrador) i perquè Font s'ha moderat molt a l'hora d'afegir efectes especials al conte. S'agraeix la cultura popular sense edulcorants.

GEMMA TRAMULLAS
El Periódico de Catalunya