Cerca de notícies

Enquesta

Sintes i Olives rescaten el repertori romàntic menorquí per a veu i orgue

22/11/2008 |

 

La vetllada a Sant Iscle inclou peces d'Alaquer, Carnicer, Fuxà i Benet Andreu. El programa es va estrenar a Maó i sonarà al gener a la catedral de Barcelona

No falla: cada vetllada del cicle de tardor de la Massana proposa un viatge de descoberta inèdit als annals musicals del país, una experiència única com no ens cansarem de repetir. Deu dies enrere era la combinació violí i orgue, a càrrec de l'italià Luca Venturi i el nostre Ignasi Ribas. Aquesta nit és el torn del baríton Lluís Sintes i l'organista Tomé Olives, que comencen per Sant Iscle (21.30 hores) la gira de presentació de Romanticisme sacramental a la Menorca del segle XIX: no és només un disc, sinó un singular, curiosíssim exercici d'arqueologia musical que ha ressuscitat els mestres del Dinou menorquí, un segle musicalment daurat a l'illa i que té especial interès pel contrast amb l'atonia general que es respirava a l'època a la península. El programa inclou transcripcions per a orgue i veu de fragments de peces sacres d'Alaquer, Carnicer, Fuxà i Benet Andreu --el més gran de tots--, amb l'afegit de Damià Andreu i Josep Maria Pons, que van treballar ja a la primera meitat del XX, i la torna de dues obres per a orgue sol del mateix Olives, la dosi contemporània que acostumen a incloure els repertoris del cicle. "Tots ells són autors amb molt de ressò a la Menorca de l'època, però que gairebé no van tenir repercussió fora de l'illa. Per això constitueix una oportunitat única de descobrir-los, i a més en una combinació ben poc habitual com ho és veu i orgue", avança Sintes.

ORGUE IBÈRIC, REPERTORI ROMÀNTIC
El programa es va estrenar al gener a l'orgue neoclàssic de Santa Maria de Maó (construït el 1810, consta de tres teclats, 51 registres i 3.200 tubs), i el 22 d'abril sonarà a l'instrument renaixentista de la catedral de Barcelona (del 1538, amb quatre teclats, 56 registres i 4.013 tubs). ¿Com quedarà a l'orgue d'estil ibèric de Sant Iscle, amb els seus dos teclats, 18 registres i 1.200 tubs? "Cada instrument és un món", adverteix Olives. "La feina és del baríton, que s'ha d'adaptar a cada orgue en concret per extreure'n colors similars als de l'església de Santa Maria de Maó per al qual van ser escrites les peces". Sintes es va capbussar ahir en la història de l'illa per explicar el particular segle d'or menorquí: "Després del domini britànic del XVIII, Menorca vivia un clima d'efervescència cultural. Musicalment, les influències venien d'Itàlia, especialment del bel canto posat de moda per Rossini, Bellini i Donizetti. La música romàntica és dolça, emotiva i sentimental, i s'entreté especialment en les fil.ligranes orquestrals". Aquest és el to del programa, que Sintes defineix com un "tast", "fragments de les peces escrites pels compositors menorquins sota la influència dels grans mestres italians. No hem d'oblidar que són obres sacres --misereres, rèquiems...-- escrites originalment per a orgue i orquestra que hem hagut de transcriure per a orgue i veu. També aquí rau l'originalitat del concert: per una vegada l'orgue abandona la seva funció de mer acompanyant i assumeix tot el protagonisme, en un format de cambra molt poc explotat i que permet extreure tot el suc de l'instrument. Una delícia per a l'aficionat a l'orgue. De veritat".

ANDRÉS LUENGO
El Periòdic d'Andorra