18/11/2008 |
Celebració lírica apropiada. La programació, en horari de missa matinal, de Doña Francisquita dins dels actes del Centenari del Palau tenia tot el sentit. Primer, per la bona factura d'aquesta joia del género chico i, després, perquè el seu autor és Amadeu Vives, cofundador amb Lluís Millet de l'Orfeó Català, representat en aquesta funció pel Cor de Cambra. L'èxit estava garantit. I més comptant en el cartell amb l'Orquestra de la Comunitat de Madrid, dirigida per José Ramón Encinar, i amb un elenc de cantants que dominen aquest repertori.
L'execució de la castissa peça del músic de Collbató, oferta en versió concert, va acabar superant els problemes que plantejava l'estretor de l'escenari, en què estaven obligats a unir-se tots els participants. En un espai amb l'orquestra al fossat, la veu dels cantants hauria arribat amb més nitidesa. D'ells només els tenors, Josep Bros i Gustavo Peña, van ser capaços de sobrevolar per sobre de la formació orquestral, però sense que el que diem suposi demè- rit per als altres, ni per a un cor que va respondre a les expectatives amb bones aportacions dels seus solistes.
Dit això, i a falta del colorit escènic, el plaer de degustar aquesta deliciosa sarsuela va presidir la matinal de diumenge. Sobretot podent comptar amb Bros, el millor tenor líric espanyol actual, que va brodar el paper de Fernando amb la seva increïble facilitat per passar dels tons més greus als bellíssim aguts. La seva interpretació de Por el humo se sabe va ser acollida amb una gran ovació.
L'ELENC
Gustavo Peña (Cardona) va exhibir la bellesa del seu timbre, amb una perfecta afinació i una estupenda vis còmica. També va agradar l'emergent soprano Auxiliadora Toledano (Doña Francisquita), amb una gràcia que va donar un toc extra al seu encertat rol vocal. Els altres van complir amb el seu paper. Correcta María José Suárez (Doña Francisca) i discreta Raquel Pierotti (Aurora la Beltrana). La formació va brillar més en les peces orquestrals, encara que li van faltar assajos per acoblar-se amb les veus. Però el balanç final és positiu. I amb ganes que es repeteixi.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periòdic de Catalunya