Cerca de notícies

Enquesta

La nit dels clàssics

16/11/2008 |

 

 

El nom és llarg i just. Llarg perquè Centre Robert Gerhard per a la Promoció i Difusió del Patrimoni Musical Català té un bon grapat de paraules (encara més que OBC), tot i que es pot sintetitzar fàcilment en els tres primers mots. I just perquè Gerhard no és només un dels més grans compositors catalans del segle XX, sinó perquè l'autor de The Duenna també va ser als anys 30, des de la Biblioteca de Catalunya, un ferm recuperador de les obres d'un passat menys eixorc del que se sol pensar. El Centre va fer la seva presentació en societat en un concert de l'Acadèmia 1750 a la Sala Oriol Martorell de L'Auditori, l'equipament que aixopluga la nounada entitat.

De feina no en faltarà, perquè tot i iniciatives esparses, no s'ha pogut articular encara de forma consistent i continuada l'eix d'activitats imprescindibles per garantir la preservació i el coneixement de la música feta en aquest país al llarg dels segles: investigació musicològica als arxius existents i catalogació dels seus fons; edició de les partitures per posar-les a l'abast d'estudiosos i intèrprets; interpretació d'aquestes obres; preservació de les obres mitjançant enregistraments sonors (no necessàriament comercials).

Ben mirat, tal com s'ha presentat el projecte, el centre no és tant una entitat física com un aglutinador i coordinador de les activitats que en les línies esmentades realitzen institucions diverses. Dit d'una altra manera, el centre és ara per ara una sola persona, el musicòleg Oriol Pérez, omnipresent en multitud de fronts: responsable artístic de l'Acadèmia 1750, orquestra resident del Festival de Torroella de Montgrí -del qual és subdirector-, i coordinador de la Xarxa de Músiques de Joventuts Musicals. Ningú podrà acusar-lo d'ociós; ara bé, donada la justa ambició dels objectius i encara que es disposi dels recursos de L'Auditori, no hauria estat de més que el Centre Robert Gerhard disposés d'una estructura més àmplia.

L'edició de cedés amb obres de Domènec Terradelles i Joan Baptista Pla, la publicació de partitures d'aquest darrer i el renaixement de la necessària col·lecció biogràfica Compositors Catalans que fa anys va liquidar el departament de Cultura (cert, enmig de la indiferència general) són algunes de les primeres activitats del centre.

Es pot suposar que l'Acadèmia 1750 jugarà un paper important en els plans de l'organisme, i per començar a caminar, res millor que un programa clàssic al voltant de la música de Carles Baguer, de qui aquest 2008 es commemora el bicentenari de la mort. Coincidències de la vida, a l'altra banda de l'atri l'OBC abordava el mateix vespre el repertori del classicisme de la mà de Giovanni Antonini. Les corredisses entre les dues sales van ser inevitables.

Emparedat entre els fulgors del Barroc i les pulsions del Romanticisme, el repertori clàssic té el perill de quedar més arraconat: música elegant, fluida, bressoladora, sense grans conflictes, fins i tot més previsible. Per sort, les figures gegantines de Haydn i Mozart ajuden a redreçar el quadre (o deu ser a distorsionar-lo?). Sigui com sigui, d'aquesta nit dels clàssics se'n poden extreure diverses conclusions.

Xavier Cester
Avui