Cerca de notícies

Enquesta

Ribas i Venturi combinen orgue i violí barroc en una vetllada inèdita

13/11/2008 |

 

El violinista italià tocarà amb un instrument històric fabricat al 1740.

 

El cicle de tardor continua l'aposta per programes rigorosament inèdits en el panorama musical del país. El resultat pot ser discutible i/o minoritari --les composicions contemporànies d'un Leguay no satisfaran mai tots els paladars--, però el que no ho és de discutible és la radical originalitat del cicle i dels programes i dels autors que hi desfilen. El torn avui és per a l'organista Ignasi Ribas, director artístic del festival, i per al violinista italià Luca Venturi, que compareixen a l'església de Sant Iscle (21.30 hores) amb un viatge al barroc a través de les composicions per a violí i baix continu. Una combinació habitual a l'època però mai abans vista (ni sentida) al Principat --sí que hi ha precedents de programes per a orgue i conjunt de cordes-- i que ens arriba a més amb la peculiaritat de l'instrument històric que toca Venturi: un violí del 1740 fabricat per un anònim luthier anglès.

No és l'aristocràtic Stradivarius del 1727 amb què Maxim Vengerov es va exhibir el 2002 al Centre de congressos de la capital, és veritat. Suficient, en qualsevol cas, per apreciar la sonoritat original per a la qual van ser concebudes les peces del repertori. Tal com recorda Venturi, "la principal diferència d'un violí històric respecte dels contemporanis són les cordes, fetes amb tripa animal. A partir del XIX, les cordes es comencen a fabricar amb materials sintètics, i a més s'allargarà la longitud de l'arqueta per conferir-li més força sonora a l'instrument i omplir les noves sales de concerts que comencen a proliferar". L'aposta per la humilitat i la modèstia semblen adequades a la minúscula església de San Iscle.

CORELLI I BRUNA
Amb aquest violí del XVIII i amb l'orgue d'estil ibèric del temple, repassaran Venturi i Ribas un programa consagrat als mestres italians i espanyols del Barroc: Bartolomé Selma, Michele Masciti, Antonio Veracini i Arcangelo Corelli. Aquest últim --amic de Scarlatti i de Händel, mestre del concerto grosso i precursor de la sonata clàssica-- és potser el més cèlebre del repertori. La vetllada es completarà amb una sèrie de versos i tientos per a orgue sol de Pablo Bruna, el Cec de Daroca, un dels grans noms (avui semioblidats) del Barroc hispà, i que Ribas ens col.loca en la seva particular croada per divulgar el patrimoni musical ibèric.

A. L.
El Periòdic d'Andorra