Cerca de notícies

Enquesta

Si Comín hagués estat...

12/11/2008 |

 

 

Si Fèlix Martínez i Comín hagués estat un compositor belcantista, hauria estat Bellini. La follia de l'amor més intens flueix en obres com els Poemes de l'amor que neix, que creix, i immens, pletòricament espectaculars, líricament sensuals. Si hagués estat austríac, hauria estat Mahler. Sardanes per a cobla ampliada com La reina i el trobador exhibeixen aquella dualitat entre la passió i la desesperança tan mahlerianament exultant. Si hagués estat francès, hauria estat Debussy. Entre d'altres, la sardana Paraules evoca una lluïssor cristal·lina, delicada, seductora, plena de carícies suaus, d'efectes punyents. Si hagués estat rus, hauria estat Xostakóvitx. Plenitud, rotunditat, expressivitat i convenciment modelats al voltant d'estructures arquitectòniques sense fissures, marmòries, esculturals. Si hagués estat liederista, hauria estat Richard Strauss. És patent en l'esfereïdor dolor del poema Plany, torbador, angoixant, amb què Comín dibuixa la desolació. Si hagués estat americà, hauria estat Bernstein. Amb l'extravertida vehemència que irradia en obres com la suite Retaule centellenc, Comín fa de la cobla una orquestra desvergonyida, desacomplexada, espaterrant.

Fèlix Martínez i Comín va ser tot això i encara més. La seva imaginació i la seva passió el van fer prendre riscos, experimentar, provar, barrejar, desestructurar, combinar, cosa que demostra un catàleg únic en què va construir un univers majestuós. El volum discogràfic que demà farà públic Músics per la cobla ho palesa. La Cobla de Cambra de Catalunya fa un recorregut transversal per la seva música i descriu la seva convicció clarivident, la seva passió irrenunciable, la seva inquietant qualitat poètica, amb tanta fermesa com tendresa. Agosarat, romàntic, sensible. Si Comín hi fos...

Josep Pasqual
Avui