Cerca de notícies

Enquesta

Pasqual porta els embolics eròtics de Fígaro al Liceu

11/11/2008 |

 

Ros-Marbà dirigeix l'orquestra en la versió de la brillant comèdia de Mozart.

 

Le nozze di Figaro (Les noces de Fígaro), la cèlebre òpera bufa composta per Wolfgang Amadeus Mozart el 1785 i estrenada a Viena un any després, torna avui al Liceu en una adaptació de Lluís Pasqual que trasllada els embolics amorosos de la Sevilla del segle XVIII als anys 30 del segle XX.
Antoni Ros-Marbà assumeix la direcció musical de l'obra, al capdavant de l'orquestra del coliseu, i Ludovic Tézier (Comte d'Almaviva), Emma Bell (Comtessa), Ofèlia Sala (Susanna), Kyle Ketelsen (Fígaro), Sophie Koch (Cherubino), Raúl Giménez (Don Basilio) i Friedemann Röhlig (Bartolo) encapçalen el repartiment d'uns personatges que, segons el director d'escena, "teixeixen una teranyina de milers de fils amorosos al voltant de l'eix central d'Eros". La funció d'aquesta nit, que ha estat escollida per inaugurar oficialment una temporada que va alçar el teló operístic amb Tiefland (Terra baixa), comptarà amb l'assistència prevista dels ducs de Palma i diverses personalitats del món de la política i de la cultura.

PODER I DESIG
"Tot gira al voltant de la virginitat d'una donzella, el ball d'hormones i el joc humà de l'aparellament", destaca Pasqual d'aquesta comèdia "de portes i finestres" que va compondre Mozart sobre un llibret de Lorenzo da Ponte, basat en el transgressor text de Beaumarchais. Una obra mestra en què la partitura del compositor austríac se sotmet a les relacions de poder i desig entre nobles i criats, per aconseguir un gran equilibri entre el tempo dramàtic i el musical.

Pel director català, tot Mozart és "especialment eròtic". I ell ha volgut situar aquestes pulsions desenfrenades en un "moment de la memòria en què en una casa rica el senyor podia tocar com a mínim el cul a la serventa i el senyoret iniciava el seu aprenentatge eròtic en braços d'una cambrera sense que hi hagués cap daltabaix, més aviat al contrari". L'escenografia de Paco Azorín recrea l'ambient laberíntic que facilita aquests jocs libidinosos d'amagatalls i espies.

La trama, que recupera personatges d'El barber de Sevilla, se situa al castell propietat del Comte d'Almaviva, a qui Beaumarchais es va atrevir a ridiculitzar per donar el protagonisme absolut al criat i abans barber, Fígaro, que es vol casar amb la cambrera Susanna, sobre qui el comte pretén tenir dret de cuixa. Da Ponte i Mozart van ser encara més atrevits que l'autor francès al posar l'accent en la força i la complicitat de les dones. Elles són les que porten la batuta al llarg dels quatre actes d'a- questa commedia per musica, l'òpera bufa més brillant del segle XVIII.

El Periódico de Catalunya