Cerca de notícies

Enquesta

L'esperit de Pau Casals perdura a Kronberg

18/10/2008 |

 

Cinc catalans participen a Alemanya a les classes magistrals de violoncel de més renom del món

 

Tot i que la violoncel·lista coreana Eun Sun Hong, de 19 anys, ha fet una interpretació brillant de la sonata de Schumann, cap de la trentena d'oients presents a la sala aplaudeix. Tots estem atents a l'opinió que el cèlebre violoncel·lista americà Bernard Greenhouse té de la interpretació de la jove estudiant. Greenhouse, assegut amb el seu violoncel a les mans, trenca el silenci: "Ha estat molt bonic, però això no és música".

"Doncs si això no és música, què ho és?", em pregunto. La resposta no es fa esperar. Greenhouse agafa l'arquet i amb total naturalitat toca una part de la peça. La pell se m'ha posat de gallina. "Has de crear un lligam amb el públic", diu Greenhouse. "La música és art. Només et falta convertir-te en una artista".

Com la Eun Sun Hong, 150 estudiants de violoncel vinguts de 42 països han fet estada durant una setmana, a Kronberg, una població a 12 km de Frankfurt, per convertir-se en artistes gràcies a les classes magistrals que imparteixen quatre violoncel·listes de renom internacional: els americans Bernard Greenhouse i Ralph Kirshbaum, l'holandès Anner Bylsma i el suec Frans Helmerson. La Kronberg Academy ofereix la possibilitat un cop cada dos anys que les joves promeses del violoncel de tot el món es trobin amb els millors violoncel·listes del moment. Tot plegat, segons la mateixa Acadèmia, és una font d'inspiració per als joves violoncel·listes.

"Aquí hi ha la crème de la crème del món del violoncel", assegura en Daniel Claret, estudiant de violoncel de 21 anys de nacionalitat andorrana i resident a Barcelona que també ha estat admès. "Fa dos anys vaig venir com a oient i em vaig espantar del nivell dels estudiants, no em crec que aquest any jo també hi participi". En Ferran Solà, de Manlleu, un dels cincs catalans que participen a la trobada, no ha tingut tanta sort. "No vaig superar l'audició d'admissió, però aquí, com a oient, s'aprèn molt".

"Daniel, t'has de relaxar perquè el públic es relaxi i gaudeixi dels canvis de to quan interpretes", li aconsella el mestre Greenhouse. Però no és fàcil relaxar-se quan es toca davant d'una eminència del món del violoncel, i entre el públic seu la futura generació dels millors solistes de violoncel del món. Un públic de nivell entre qui es troba el seu pare, el violoncel·lista de renom internacional Lluís Claret, a qui uneix una relació professional d'anys amb Bernard Greenhouse, una relació que Claret ha aprofitat per impregnar-se de l'estil del mestre, per la qual cosa es considera el seu "estudiant adoptat".

"L'estil de Greenhouse recorda molt al de Pau Casals", certifica Claret. No en va Greenhouse va ser deixeble de Casals durant l'exili del català a Prades. Segons escriu el mateix Greenhouse en el seu llibre Bowed Arts – pensaments de Bernard Greenhouse sobre la seva vida i la música, Casals comparava la música amb l'arquitectura , mai ha d'haver-hi una línia recta. I això és justament el que el mestre americà als seus 92 anys encara ensenya als seus estudiants: "La música ha d'avançar o retrocedir, però mai quedar-se igual". Mentre sentia aquests paraules no em podia estar d'imaginar-me a Pau Casals assegut en aquella mateixa cadira dient aquelles mateixes paraules a un jove Greenhouse.

L'esperit de Pau Casals, el millor violoncel·lista de tots els temps, perviu a Kronberg, una població amb encant de 10.000 habitants que el violoncel·lista rus Mstislava Rostropovich considerava "capital del món del violoncel". De fet, des de l'any 2000 i cada quatre anys s'organitza a Kronberg el Concurs Internacional de Violoncel Pau Casals sota la tutela de la vídua del violoncel·lista, Marta Casals Istomin.

Pau Casals, però, no és l'únic català que ha deixat petjada en la història del violoncel a nivell internacional. El programa de l'últim concert de la setmana del violoncel a Kronberg inclou la interpretació de "Suite per a Violoncel" del violoncel·lista i compositor català, Gaspar Cassadó (1897-1966). Amb aquests antecedents tant memorables, és d'esperar que algun dels cinc joves violoncel·listes catalans que han participat a les classes magistrals puguin escriure les pàgines de la futura història del violoncel.

Francina Suari
La Vanguardia