Cerca de notícies

Enquesta

L'Auditori acull per primera ocasió la versió íntegra del 'Carmina Burana'

11/10/2008 |

 

La cantata aplegarà a l'escenari prop de 200 intèrprets, entre músics i cantors. L'aforament s'ha reduït fins a les 310 localitats; només en queden una trentena

L'Auditori Nacional es vesteix avui de gala per acollir per primera vegada al Principat la versió íntegra del Carmina Burana, la celebèrrima cantata de Carl Orff, que inaugura aquesta nit la 26a edició del festival Narciso Yepes (22 hores). Una vetllada històrica i sense precedents, perquè l'escenari de l'Auditori aplegarà una tropa de prop de 200 intèrprets entre orquestra, percussió i massa coral: els cantaires del Cor de Cambra del Palau de la Música, l'Orfeó Català i el cor infantil de l'Orfeó, d'una banda, i, de l'altra, els músics d'una Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra (ONCA) reforçada per a l'ocasió fins a la seixantena de membres que li permetran oferir les prestacions de gran orquestra requerides per posar en escena Carmina Burana. Aquest desplegament humà es completa amb els tres solistes --la soprano Marta Casas, el baríton Toni Marsol i el contratenor Toni Gumbau-- i es posarà a les ordres del director principal de l'ONCA en format clàssic, Marzio Conti. Tot plegat ha obligat l'organització a reduir l'aforament --els cors s'ubicaran a les grades rere l'escenari-- fins a les prop de 310 localitats, que a última hora d'ahir eren a punt d'esgotar-se.

Es compliran així les expectatives del director artístic del festival, Gerard Claret, que destacava ahir la grandiositat del muntatge, amb una secció de percussió al complet --tuba, trombó, corn, xilòfon, triangle, castanyoles, campanes, tambor, timbals... "Un autèntic arsenal"-- i un desplegament humà només limitat per l'escenari, "que és el que és i no ens permet aplegar-hi més d'una seixantena de músics". Detall menor perquè --insistia Claret-- "la percussió i el vent els tenim al complert. Només podríem incrementar la dotació de de corda, que és justament la més potent de l'ONCA".

DESPLEGAMENT ESCÈNIC
La gran orquestra que acompanyarà els cors és la principal diferència respecte a la primera Carmina Burana, l'abril del 2000 al mateix Auditori: aleshores se'n va representar la versió per a dos pianos i percussió; la mateixa, per cert, que l'any passat va cantar la capella de Sant Petersburg al Joan Brudieu de la Seu d'Urgell. Tot plegat justifica els qualificatius hiperbòlics amb què es presenta la vetllada d'aquesta nit, un monument de la més popular de l'anomenada música culta --el fragment més conegut, l'O Fortuna del preludi, il.lustra la gran batalla de la pel.lícula Excalibur-- on convé prestar atenció als efectes rítmics de la percussió i a les parts corals i solistes.
Estrenada a Frankfurt el 1937, la cantata Carmina Burana consta d'un preludi (Fortuna imperatrix mundi), tres parts (Primo vere, In taberna i Cour d'amours) i el final (Fortuna imperatrix mundi, una altra vegada). Orff va seleccionar 25 de les cançons de Beuern --que això és el que significa Carmina Burana-- composades als segles XII i XIII i descobertes al 1803 a l'abadia bavaresa de Bura Sancti Benedicti. Es tracta de poemes profans de to satíric en alemany i provençal que canten els plaers sensuals i l'amor carnal, i que disparen els seus dards més enverinats contra els poderosos de la terra, encarnats en la noblesa i el clergat. Capítol a part mereix la figura controvertida del compositor: Orff (Múnich, 1895-1982) va ser acusat de connivència amb el règim nazi.

ANDRÉS LUENGO
El Periòdic d'Andorra