Cerca de notícies

Enquesta

Fer música amb John Cage

5/10/2008 |

 

L'Espai d'Art Contemporani de Castelló obre una magna exposició que inclou instal·lacions, concerts, dansa i òpera.

El soroll d'un plat que es trenca en caure a terra és música? L'aneguet de la banyera fa música? Existeix el silenci? Tothom pot interpretar música? Qualsevol so és música? Aquestes són algunes de les preguntes que es va fer el compositor John Cage (1912-1992) al llarg de la seva vida i que ara, setze anys després de la seva mort, ens ofereixen resposta a l'exposició John Cage. Paisatges imaginaris, Concerts & Musicircus que ahir es va inaugurar a l'Espai d'Art Contemporani de Castelló (EACC), un espai que fa un repàs exhaustiu de l'obra d'aquest revoltador de consciències que va ser el compositor nord-americà, un home les idees del qual van estar fortament lligades a les arts visuals, la literatura i la filosofia zen.

Però, com s'exposa la música? Com s'exposa l'ànima d'un home que va fer de la performance l'eina per fer entendre tota una ideologia estètica que va més enllà de la simple interpretació musical? "A través del teatre i la performance", conclou el comissari de la mostra, el músic Joan Cerveró. Així, ens trobem davant d'una exposició que traspassa l'aspecte purament visual i les pròpies parets de l'EACC i durant tres mesos ofereix 23 concerts, cinc òperes, dos espectacles de dansa i un munt de tallers, activitats infantils i conferències, tot plegat interpretat per músics tan prestigiosos com el Quartet Arditti, el Grup de Percussió de l'Haia, el Kammerensemble Neue Musik de Berlín, la pianista Margaret Leng Tan, el ballet del Centro de Artes Escénicas de Sevilla i el mateix Grup Instrumental de València.

Aquest serà precisament el grup que interpretarà per primer cop a l'Estat la sèrie integral Euròperes, cinc òperes que es belluguen per un terreny completament diferent a l'òpera de repertori però on conflueixen les principals idees estètiques i ètiques del compositor.

El 'Musicircus'

A nivell expositiu, Cerveró, director del Grup Instrumental de València, ha ideat una sèrie d'espais que, com un viatge, mostren diferents obres plàstiques i sonores de Cage, un espai que ofereix música en directe a través dels 400 artistes que des d'ahir i fins al 28 de desembre interpretaran més d'un centenar d'obres de Cage.

Ahir l'obra Musicircus va donar el tret de sortida a l'exposició més gran que s'ha fet mai sobre Cage als Països Catalans i a l'Estat espanyol. Musicircus és una peça per a tants instrumentistes com es vulgui -a Castelló n'hi van participar prop de 150 provinents de disciplines tan diverses com el rock, el folk, la clàssica, els DJ, corals infantils i voluntaris- que es pot allargar tant de temps com es vulgui -ahir de 12 a 21 h-. Durant el Musicircus públic i intèrprets tocaven els instruments ideats per Cage, seguint les partitures sota la direcció de Cerveró. "És com un passeig per una fira, on el visitant sent diferents músiques i sons i les discrimina per escoltar les que li interessen", exemplifica Cerveró. I és que un dels objectius de la mostra, pel seu comissari, és que el públic "atengui al so" ja que "obrir-nos al so és obrir l'oïda i la ment i quan això passa l'atenció a la vida serà diferent". Potser per això Cage, que va flirtejar amb les doctrines orientalistes, ha estat considerat sovint com un místic.

17 obres-instal·lacions

L'exposició mostra disset instal·lacions distribuïdes com "paisatges imaginaris" on es poden veure tocadiscos que interpreten diferents músiques alhora mentre una ballarina les balla totes, un jardí de cactus en què un descobreix que les pues poden fer música, un espai on l'intèrpret fa sonar diferents objectes casolans, des d'una olla de pressió a una batedora passant pel soroll de cinc ràdios en caure a terra, tot segons una partitura prèviament escrita -acompanyada d'un vídeo on es veu Cage interpretant l'obra-, una taula amb joguines musicals, un orgue que va començar a interpretar la partitura ahir i no l'acabarà fins al 28 de desembre, el simple fet d'escollir un disc i posar-lo, i la cambra anecoica -sense eco- en la qual Cage va descobrir que el silenci no existia ja que podia escoltar el so dels seus nervis i de la pròpia sang. Moltes d'aquestes instal·lacions s'han fet amb la intenció que sigui el mateix públic qui pugui experimentar tal com ho va fer el compositor.

La mostra no només és un passeig a través de les instal·lacions, sinó que també ofereix la possibilitat de veure i escoltar enregistraments en directe a través de diverses pantalles de vídeo i un important arxiu sonor que mostren el mateix Cage parlant de la seva obra o treballant amb el coreògraf Merce Cunningham, un dels seus grans aliats, com també ho van ser els pintors Robert Rauschenberg, Jasper Johns i Cy Twombly, el pianista i compositor David Tudor i principalment amb l'artista Marcel Duchamp amb qui compartien l'afició per un joc d'escacs que feia música segons la peça que es movia o matava.

La voluntat de John Cage era apropar la música a la gent del carrer i demostrar que tothom pot fer música. Però mentre alguns el van considerar un geni o un guru, d'altres, la majoria, no el va entendre. Un crític novaiorquès escrivia als anys 50: "Algunes de les seves composicions són agradables a l'oïda, altres no". Cage no volia ser agradable a l'oïda sinó demostrar que "el so és música".

Marta Porter
Avui