Cerca de notícies

Enquesta

Rutes practicables

21/9/2008 |

 

Després de 'Siegfried', l'Òpera Estatal de Viena culminarà, com el Palau de les Arts de València, un nou muntatge de la 'Tetralogia'.

 

Encara que només sigui pel canvi de perspectiva que proporciona respecte les certituds del dia a dia (sempre que es tinguin els ulls ben oberts), viatjar és un exercici ben saludable. Encara més quan l'objectiu del periple és alguna representació operística que promet emocions intenses o un concert ple d'atractius. Tenim sort que l'arrencada del curs musical 2008-09 no genera les mateixes ploreres entre els melòmans inquiets que l'inici del curs escolar entre la quitxalla, per això no és sobrer oferir algunes píndoles del que ofereix Europa mentre confiem que les línies aèries de baix cost continuïn sent de cost baix.

Comencem per una òpera contemporània, tot i que no una estrena absoluta, la qual cosa té encara més mèrit. L'Òpera d'Holanda presenta a Amsterdam (7-28 novembre) Marco Polo, de Tan Dun, títol estrenat el 1996, un periple exterior i interior sense fi en el que un desdoblat comerciant venecià estarà acompanyat, entre d'altres, per Mahler, Dante, Shakespeare o la sempre imaginativa Xerazade. La premissa pot semblar confusa, la música és ben atractiva. En canvi, sí que és una primícia absoluta la nova òpera de Lleonard Balada, Faust-Bal, que estrena el Teatro Real de Madrid (13-23 febrer). Aquest nou acostament al mite fàustic amb la mirada segur que diferent de Fernando Arrabal com a llibretista estarà acompanyada, entre altres iniciatives, per concerts amb les precioses Escenes del Faust de Goethe de Schumann i la no menys esplèndida La damnation de Faust de Berlioz. Programar amb imaginació no és pas tan difícil.

Tornem al segle XX, perquè l'English National Opera de Londres recorda el 50 aniversari de la mort de Vaughan Williams (un d'aquells compositors que només podem escoltar viatjant o en disc) amb una nova producció de Riders to the sea (27-30 novembre), concentrada tragèdia d'una mare a qui el mar va prenent els fills. Per la seva banda, la Scala de Milà repesca la molt interessant Assassinio nella cattedrale de Pizzetti (22 maig-12 juny), amb Ferruccio Furlanetto com sant Tomàs Becket. Qui pensi que més enllà de Puccini l'òpera italiana és un forat negre s'endurà una sorpresa.

Els teatres de repertori de l'àrea germànica tenen una programació tan voluminosa que es fa difícil fer una tria. Ara bé, mentiríem si diguéssim que no ens ha agafat salivera en veure anunciada a l'Òpera Estatal de Baviera una nova producció de Palestrina, de Pfitzner (19 gener - 8 febrer), fascinant reflexió sobre el paper de l'artista en la societat que l'envolta. Però com que el sofert lector potser vol ja alguna recomanació menys estrambòtica, al mateix teatre de Munic Edita Gruberova encarnarà per primer cop en escena Lucrezia Borgia de Donizetti (23 febrer - 15 març). Els que van sortir flotant de la versió concertant al Liceu poden experimentar un nou cas d'eretisme. Els que abominen del belcanto de la soprano eslovaca que es quedin ben lluny. D'estrelles de veritat, cert és, no n'hi ha pas gaires, però Baden-Baden pot presumir d'una constel·lació espectacular per a Der Rosenkavalier de Strauss (25-31 gener): Renée Fleming, Diana Damrau i Sophie Koch sota la batuta de Christian Thielemann.

Xavier Cester
Avui