Cerca de notícies

Enquesta

El patrimoni musical català, al descobert

9/9/2008 |

 

La Generalitat funda a L'Auditori el Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió dels creadors musicals catalans.

Aconseguir que la música catalana de tots els temps formi part, de manera natural i, sobretot, habitual, del repertori de directors i solistes d'arreu del món. Un impossible? No, creuen els artífexs del Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català. La Generalitat impulsa aquest nou centre amb seu a L'Auditori de Barcelona i coordinat per Oriol Pérez i Treviño. Un projecte nascut amb la convicció que Catalunya ha generat al llarg de la seva història grans compositors, molt influents a la seva època però que han caigut en un absurd i injust oblit. Noms com ara Joan Brudieu, Pere Alberch Vila, Joan Pau Pujol, Ramon Carnicer, Felip Pedrell i el mateix Robert Gerhard, el creador que dóna nom al centre, sonaran més que mai.

Deia Joan Manén que el pitjor que li pot passar a un compositor és néixer a Catalunya. La sentència, ben poc esperançadora, la recordava ahir Josep Maria Mestres Quadreny, una de les ànimes del nou Centre Robert Gerhard. Joan Manén és avui un nom desconegut per al gran públic. Una víctima més, una més de tantes altres, de la seva pròpia sentència. Oriol Pérez i Treviño, el coordinador del nou centre destinat a la promoció i difusió del llegat musical català, esprem una mica més aquesta indigna ignorància: «Si preguntéssim a la gent del carrer cinc noms de pintors catalans, ens els dirien. Si els demanéssim cinc noms d'escriptors catalans, segurament també. Però quants noms de compositors catalans coneixen?» Ben pocs, lamenta Pérez i Treviño. D'aquí la necessitat de fundar un centre com el Robert Gerhard, per vetllar i donar visibilitat al llegat musical català de tots els temps. El centre no difondrà la música contemporània i, d'entrada, s'ocuparà exclusivament dels compositors morts, els que més fàcilment entren en el fosc túnel de l'oblit. El pressupost per aquest any 2008 és de 150.000 euros i per al 2009 pujarà a 300.000 euros.

Perquè Terradelles no és només el cognom d'un expresident de la Generalitat. Terradelles és també el cognom d'un compositor d'òpera de mitjan segle XVIII, molt aclamat a la seva època pel mateix Rousseau, íntim amic de Händel i, si ens creiem la llegenda negra, assassinat per encàrrec ni més ni menys que de Jommelli. Domènec Terradelles, conegut internacionalment amb el nom de Domenico Terradeglias, serà un dels primers compositors que, gràcies al Centre Robert Gerhard, tornaran a sortir a la llum pública: l'any vinent és previst que aparegui al mercat un CD monogràfic, editat pel segell belga Fuga Libera, interpretat per l'Ensemble Dolce & Tempesta, amb la soprano Maria Grazia Schiavo i sota la direcció de Stefano Demicheli.

I perquè Pla tampoc és, només, el cognom d'un escriptor. Joan Baptista i Josep Pla, germans descendents d'una família d'instrumentistes, van ser uns reputats experts en instruments de vent, algunes obres dels quals s'han atribuït erròniament a Platti. Pérez i Treviño recorda que Händel sempre requeria els germans Pla. Sempre. Els germans Pla són, com Terradelles, dos compositors catalans més que el Centre Robert Gerhard ha decidit reivindicar en breu: també l'any vinent apareixerà al mercat un CD monogràfic, editat per Sony Classical i interpretat per l'Ensemble Zafiro amb Alfredo Bernardini com a oboè solista i codirector. Casualitats de la vida, Bernardini ha descobert, recentment a la República Txeca, el Concert per a oboè, 2 trompes, cordes i baix continu en do major, de Joan Baptista Pla. Serà un dels tresors que recollirà el CD.

El Centre Robert Gerhard neix, per tant, amb molta feina per fer a curt termini. Als dos enregistraments de la música de Terradelles i els germans Pla s'hi afegeix un concert de presentació del centre, el pròxim divendres 7 de novembre a L'Auditori, dedicat a Carles Baguer, un dels més grans simfonistes peninsulars del segle XVIII. El concert anirà a càrrec de l'Acadèmia 1750, l'orquestra del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. Sembla que el mateix Baguer és autor d'algunes obres falsificades com a Haydn, tal com es podrà escoltar en el concert del 7 de novembre amb la Simfonia en do major atribuïda a Josepe Ayden i que es troba a l'Arxiu de la Seu de Manresa –descoberta pel musicòleg Josep Maria Vilar.

El Centre Robert Gerhard arrenca amb empenta (també de manera immediata vol recuperar la col·lecció Compositors catalans, en una editorial encara per decidir, amb dos primers volums dedicats a Robert Gerhard i a Felip Pedrell), tot i que el gros d'accions s'engegaran un cop s'hagi aprovat un pla per als anys 2009, 2010 i 2011. En la confecció d'aquest pla hi tindrà un paper fonamental la comissió assessora del centre, integrada per tretze personalitats del món de la música del país: Josep Maria Mestres Quadreny (compositor), Antoni Ros-Marbà (director d'orquestra), Jordi Savall (director de la Capella Reial de Catalunya), Romà Escalàs (director del Museu de la Música de Catalunya), Abili Fort (gerent de la Banda Municipal de Barcelona), Àlex Robles (coordinador de Catalunya Música), Rosa Montalt (Biblioteca de Catalunya), Josep Maria Vilar (musicòleg), Josep Maria Gregori (musicòleg), Francesc Bonastre (UAB), Xosé Aviñoa (UB), Joan Oller (director general de L'Auditori de Barcelona) i Pérez i Treviño. Serà aquesta comissió qui determinarà quines són les prioritats del centre, és a dir, quins són els compositors que més cal fer emergir de la foscor que, el pas del temps, els ha imposat. «Hem d'aconseguir que aquestes personalitats de la música del nostre país siguin habituals en els repertoris de tot el món», sentencia Pérez i Treviño.

MARIA PALAU
El Punt