Cerca de notícies

Enquesta

L'Amadeus de Saura

2/9/2008 |

 

El director presenta a Venècia una ambiciosa coproducció hispano-italiana sobre Mozart i la creació de l'òpera 'Don Giovanni', amb fotografia de Vittorio Storaro.

Carlos Saura emprèn amb aquest projecte el seu 40è o 41è film per endinsar-se en una de les relacions creatives més intenses de la història.

"Amb Io, Don Giovanni oferiré la meva visió personal de Mozart", va explicar ahir Carlos Saura a l'Hotel Excelsior del Lido, on es va presentar el seu pròxim projecte cinematogràfic, que compta de nou amb la fotografia del mestre italià Vittorio Storaro. "Amadeus és una pel·lícula excel·lent, la millor de Milos Forman -va afegir-, però tots sabem que Mozart no era així. He llegit 40 o 50 biografies sobre el compositor i cadascuna ofereix una visió diferent".

Més enllà de la Mostra, el Lido és l'epicentre de tota mena d'activitats relacionades amb el cinema, i ahir es va presentar la nova pel·lícula de Saura, que té una part important de la producció d'Itàlia (incloent-hi la RAI), serà parlada en italià i s'ha rodat durant sis setmanes als estudis Cinecittà de Roma (i tres setmanes a la Ciutat de la Llum, a Alacant).

Lorenzo Da Ponte

De fet, l'argument no se centra específicament en Mozart, sinó en Lorenzo Da Ponte, autor del llibret de Don Giovanni i personatge fascinant de la Venècia del segle XVIII. També va fer amistat amb Casanova, tercer personatge de la història. La pel·lícula se centrarà en la creació de Don Giovanni, i alternarà cinema (amb Mozart, Da Ponte, Casanova en pantalla) i escenes de l'òpera. Ahir es va projectar un petit fragment i tot fa pensar que el film promet: amb la perfecta conjunció d'escenografia, música i interpretació que caracteritza el cinema recent de Saura, es pot veure com Da Ponte proposa una escena de l'òpera a Mozart i com les seves paraules s'alternen amb l'òpera que es fa realitat al seu darrere.

Els protagonistes són tots italians: Lorenzo Balducci (Da Ponte), Lino Guanciale (Mozart) i Tobias Moretti (Casanova), entre d'altres. Si a Tango, la música i la dansa devoraven la part de ficció del film, en aquest cas Saura anuncia més equilibri: "Es devoraran mútuament". També remarca que Don Giovanni "és la conseqüència d'experiències personals de diverses procedències, i constitueix una barreja d'òpera bufa i alhora dramàtica que també apareix a la pel·lícula".

Es tracta de la cinquena col·laboració de Saura amb Vittorio Storaro, director de fotografia de Bertolucci, Coppola i altres grans directors. "Amb Vittorio he trobat una persona amb una tècnica meravellosa, però sobretot he trobat un amic", va dir Saura. Storaro tampoc no li va estalviar elogis: "Té un gran sentit de l'equilibri i la composició. La imatge, la música i la paraula són els tres grans ingredients del llenguatge cinematogràfic, i Carlos és capaç d'aprofitar-los al màxim en cada enquadrament". Storaro també va destacar el fet que sigui "una gran coproducció internacional rodada en italià, una circumstància excepcional".

La pel·lícula s'ha rodat tota en estudi. "No hem utilitzat escenaris naturals -va comentar Saura, director de Carmen, Tango, Fado i altres propostes de caràcter musical-. Com a Goya en Burdeos, hem treballat amb fotografies impreses sobre grans estructures de plàstic. La pel·lícula es pot definir com una òpera dins de l'òpera, una obra artificial, però alhora plena de veritat". El projecte està en fase de postproducció, i s'estrenarà el 2009. Saura va recordar que és la seva pel·lícula "40 o 41, no n'estic segur", i que fa 40 anys que es dedica al cinema. "La meva carrera va començar el 1959 i acaba amb Don Giovanni". De moment.

Bernat Salvà
Avui