Cerca de notícies

Enquesta

Joan Mas: "Els polítics ens han hipotecat a tots"

30/8/2008 |

 

Entrevista: Joan Mas Empresari defensor de la música en viu i "orgullós de venir d'una família d'empresaris".

 

És l'amo del Jamboree, el bar Mas i Mas, el Moog, los Tarantos, organitza el cicle 30 Minuts de Música a La Pedrera i el Festival Mas i Mas al Grec, i té temporada pròpia a L'Auditori.

Ets l'amo de la música a Barcelona!

Sortosament hi ha més coses, però estic orgullós de venir d'una família d'empresaris i el que va començar com un local on hi anava a tocar s'ha acabat convertint en una empresa.

L'amo de l'agost musical barceloní?

Fa sis anys, a Barcelona a l'agost, no hi havia ni un sol concert. Nosaltres hem portat grups emergents al Teatre Grec i públic que no el coneixia. L'estiu que ve, si me'l deixen, farem dos concerts diaris, i hi incorporarem grups consolidats. I a la Pedrera, amb els 30 Minuts de Clàssica ho hem esgotat tot. Amb el Festival Mas i Mas 40.000 persones han sentit música aquest estiu a la ciutat.

T'has plantejat estendre la Fundació Mas i Mas per Catalunya?

A mi m'agraden els locals humans i portar-los des del lloc on visc, però estem mirant de fer el 30 Minuts de Clàssica a Lleida.

Sempre et queixes que Barcelona no té música en viu en tot l'any, però es fan moltíssims macroconcerts.

El que no hi ha són sales ni clubs de música en viu. En 20 anys els polítics no han donat cap nova llicència. Dels 3.000 locals que fan música, només 190 tenen permís. La Paloma i Cibeles són dos del 600 locals musicals que l'Ajuntament ha tancat aquest any. És acollonant com a Barcelona no et deixen fer música, només la pots fer sota el paraigua d'un festival. Així tot està endreçat.

Per què l'Ajuntament tanca locals?

Perquè són governants i a Espanya la música sempre ha sigut pecat, tant a l'època de les monarquies com durant el franquisme i ara. Pensen que música, nit i sexe van lligats i no entenen que Brendel o Pollini t'eleven l'esperit. Aquí els polítics només munten festes majors, paguen el Liceu perquè és un edifici emblemàtic, i fan L'Auditori tot i que és més important l'arquitecte que la música que s'hi faci. Es gasten més diners en infraestructures que en continguts. Jo els animo que l'estiu que ve facin més música.

Fa mesos et vas reunir amb l'alcalde i en va sortir un compromís per potenciar la música en viu. Què n'ha quedat?

L'alcalde va a concerts i els seus fills canten en una coral. Té bona fe i ens escolta, però no n'hi ha prou. El pla d'usos segueix en marxa i no només no es donen permisos sinó que es van reduint. Amb l'acord potser arreglarem tres o quatre locals com el London, però el procés és massa lent. Jo vull que Barcelona sigui el centre musical d'Europa. Ara som una merda. Som a la frontera d'Europa, tenim una escola pianística pròpia, la rumba, el flamenc, l'òpera, el Palau de la Música... Només ens falten uns polítics que no ens posin pals a les rodes. No cal que ens donin subvencions, ni llicències, ni que ens ajudin, només cal que ens deixin fer. Per això em declaro antisocialista, antidretes i anticentre, i com la majoria de gent vull que em deixin viure en pau! Com a empresari no puc ser socialista ni conservador. Els polítics ens han hipotecat a tots.

Què opines del nou sistema de subvencions de la Generalitat?

El departament de Cultura és l'últim mico i cada vegada que canvien de partit canvia la línia de subvencions. Jo només demano, suplico, que abans de canviar-la ens avisin amb un mes de temps, tot i que seria lògic que ho fessin amb un any perquè les programacions de clàssica es contracten mínim a un any vista. La majoria d'empreses s'han trobat que, un cop han pagat tothom, els retiren la subvenció que han estat rebent durant 25 anys sense preavís. El Josep Maria Dutrén [director de l'àrea de música de l'ICIC] té molt bona fe, me l'estimo molt i pot potenciar el que vulgui, però ha de donar un marge a l'empresa privada perquè pugui treballar. El Festival d'Òpera de Butxaca ha hagut d'anul·lar encàrrecs ja fets; és una vergonya i no s'ho mereixen. A l'empresa privada la tracten de lladre, es passen l'any demanant-nos factures, potser per allò de un ladrón cree que todos son de su misma condición. Potser podríem auditar l'ICIC [riu].

I el sistema de punts?

És bo que les subvencions no siguin aleatòries, però no em sembla bé que només se subvencionin cinc festivals. Per què aquests i no uns altres? Ara són els polítics qui administren justícia? Ells volen un sol interlocutor, tendeixen a la multinacional.

Sempre queda el Consell de les Arts.

Podria estar molt bé però a mi ningú no m'ho ha explicat. I si no hi sóc jo... [diu maliciós].

Marta Porter
Avui