Cerca de notícies

Enquesta

Bartók en mans de l'art

25/8/2008 |

 

Un tríptic presidit per 'El castell de Barbablava' confirma el raquític balanç escènic d'aquesta edició del Festival de Salzburg, que per sort manté l'estàndard musical.

 

Bartók ha ocupat un lloc important a Salzburg, amb justícia, perquè el compositor hongarès és un dels noms cabdals de la música del segle XX. La seva única òpera, El castell de Barbablava, no ha faltat a la cita; ara bé, buscar parella a aquest títol d'una hora de durada i inesgotable càrrega simbòlica deu haver estat tan ardu com trobar una Julieta per a Rolando Villazón.

La solució ha estat un curiós tríptic bartokià que arrencava amb les Quatre peces per a orquestra op. 12 sense cap mena d'escenificació. Quan el teló es va aixecar per a la Cantata profana, el pintor alemany Daniel Richter va causar impacte amb un decorat format per uns plafons envaïts per una borratxera de figures i colors, amb un arbre i una casa amb un periquito gegant a sobre. Amb aquest marc, el director d'escena Johan Simons no va intentar explicar la història del pare i els seus nou fills convertits en cérvols, i es va limitar a l'estatisme més eixorc. ¿Bartók com a objecte d'una instal·lació artística?

L'aportació de Simons va ser més visible a El castell de Barbablava, tant la seva com la dels dos dramaturgs i el coreògraf acreditats: sembla mentida quanta gent cal per moure només dos personatges per l'immens escenari del Grosses Festspielhaus, presidit ara per l'ombra d'un arbre. El director holandès va convertir l'òpera de Bartók en un joc de tortura psicològica entre un Barbablava en cadira de rodes, cec i mutilat, i una Judith convertida en infermera. Sembla que la idea era que ell rememorés el seu passat terrible abans de morir, però, un cop més, idees prometedores sobre el paper s'estavellen per la trivial posada en pràctica.

Música a l'alçada

Amb Peter Eötvös malalt, el seu assistent Gregory Vajda va haver de dirigir tres partitures gens fàcils. Només algun petit desajust en la resposta d'una esplendorosa Filharmònica de Viena testimoniava la urgència de la situació. Michelle DeYoung haurà fet poques coses millor que aquesta Judith, Falk Struckmann va ser un penetrant Barbablava i l'Associació de Concert del Cor de l'Òpera Estatal de Viena va mostrar el mateix nivell excel·lent que en la resta de produccions líriques. Per sort, Salzburg manté l'estàndard musical, perquè escènicament el balanç del 2008 és raquític.

Avui