Cerca de notícies

Enquesta

L'estrella solitària

24/8/2008 |

 

Rolando Villazón protagonitza 'Romeu i Julieta' de Gounod, brillant producció del nord-americà Bartlett Sher presentada a Salzburg.

La jugada era perfecta: reunir de nou la parella d'or que va fer de La Traviata del 2005, una de les fites operístiques de la dècada (a la revenda es van pagar barbaritats), dos cantants mediàtics en la més immortal de les històries d'amor, Romeu i Julieta, en versió de Gounod. El projecte va trontollar quan Anna Netrebko, embarassada, va caure del cartell, deixant Rolando Villazón com l'única estrella de tots els repartiments aquest any a Salzburg.

Per si això no fos prou pressió, Villazón ha tornat fa poc a l'activitat després de l'aturada causada per una crisi d'esgotament. És injust, i alhora inevitable, observar tot el que fa amb una lupa d'augment més gran, servituds de la fama. La veu encara no està en òptima forma, hi ha moments poc confortables i més sons oberts. Però l'haver encara té més pes que el deure: pianíssims delicats, empenta en l'escena del duel, la generositat i la poesia combinades fan d'aquest Romeu una experiència valuosa.

Seguretat i energia

En la funció que comentem, Julieta era Ailyn Pérez, que, un cop superat un inici passat de revolucions, va guanyar en seguretat amb una veu no exempta d'estridències. Amb una gestualitat narcisista, Yannick Nézet-Séguin va oferir una versió espurnejant de la música de Gounod, alternadament enèrgica i amorosida.

Si la idea era oferir un gran espectacle amb grans estrelles, res millor que anar a Broadway, on de show business en saben una mica. Amb el Tony fresc per South Pacific, Bartlett Sher ha aterrat a Salzburg amb les idees clares. No ha buscat profunditats on no n'hi ha i, aprofitant tota l'exagerada amplitud de la Felsenreitschule, ha omplert de moviment les escenes de conjunt (impecable baralla al tercer acte) i respectat la intimitat dels duos d'amor. A més, l'extravagant vestuari segle XVIII de Catherine Zuber va ser una festa per als ulls.

La funció, tanmateix, evidencia la cruïlla perillosa on es troba Salzburg, ja que aquest és el tipus de muntatge que agrada als poderosos patrocinadors que s'exhibeixen a tort i a dret. El risc d'una comercialitat descarada hi és, ara bé, seria terrible adoptar una visió puritana que abomina de l'òpera com a entreteniment i emoció. L'òpera no només, però també és això, i aquest Romeu i Julieta en tenia en bones quantitats.

Avui