Cerca de notícies

Enquesta

Ute Lempter es va lluir amb els set pecats capitals

14/8/2008 |

 

Deu punts per a Porta Ferrada: ha estat el festival de Sant Feliu de Guíxols el que ha saldat el compte pendent d'Ute Lemper amb els nostres escenaris, consistent a escenificar Els set pecats capitals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill. Una mirada àcida a la moral nord-americana i a l'ideal de prosperitat social que la cantant alemanya va protagonitzar amb la seva habitual fortalesa interpretativa, en tàndem amb la imaginativa direcció escènica de Frederic Amat, la vestimenta de l'Orquestra Barcelona 216 i la plasticitat de la ballarina Catherine Allard.

Potser Lemper no és la veu més genuïna de Weill, paper adjudicat in eternum per a la que va ser la seva dona, Lotte Lenya, però la seva professionalitat i tècnica són aclaparadores. L'esplendor i la perversió de l'autor de Dessau tenen en Lemper una mediadora eficaç i bolcada en la causa, amb factor pedagògic. A la primera part de l'espectacle va oferir una selecció de cançons que van traçar una ràpida biografia de Weill: de les arrels al kabarett berlinès fins a l'exili nord-americà.

Bufar i fer ampolles per a una intèrpret consagrada des de fa dues dècades a aquest temari, que aborda amb un punt de distància tan seu, a un mil.límetre de l'estridència vocal. A Mackie messer, Surabaya Johnny i el tango Youkali es va lluir cantant i escenificant, jugant amb ombres. Va recordar que J'attends un navire va inspirar la resistència francesa i va tancar el bloc amb una picada d'ull a Lady in the dark, composta amb Ira Gerswhin.

El ballet cantat Els set pecats capitals va ocupar la segona part amb un muntatge en què Lemper va dialogar amb el seu àlter ego Allard; totes dues, en el seu rol de doble consciència d'Anna, la noia de Louisiana que viatja pels EUA buscant diners. Els pecats van desfilar pervertint els seus valors i recordant que rere una virtut aparent pot haver-hi zones d'ombra, i viceversa. Un missatge amb crítica social desplegat amb dinàmics recursos de vídeo, quatre ballarins i el cor La Família, amb què Lemper va ser ella mateixa; extravertida i matemàtica. Missió complerta.

JORDI BIANCIOTTO
El Periódico de Catalunya