Cerca de notícies

Enquesta

El pianista Ivo Pogorelich va afrontar les dificultats del concert i va tenyir d'ell mateix cada not

7/8/2008 |

 

Peralada va rebre amb entusiasme i calor l'actuació del pianista Ivo Pogorelich amb l'Orquestra de Cadaqués, liderada per Neville Marriner. Tan sols una mica més de mig aforament va acollir una vetllada en què el públic, incondicional de Pogorelich, va disfrutar d'una particular interpretació del Concert per a piano i orquestra N. 2, de Rakhmàninov.

D'entrada, va ser poc habitual que el pianista croat fes la seva lectura valent-se de la partitura per submergir-se en l'evolucionat romanticisme rus de forma atípica, personal i en alguns fragments gairebé tenebrosa. La seva aposta interpretativa va ser arriscada, marcant uns tempi excessivament lents que el van obligar a dibuixar un fraseig tan personal com desconcertant, ple de ramificacions i sons no sempre ortodoxos en la recerca dels contrastos dinàmics. Però la tècnica virtuosística i el desfet emocional que exigeix un dels concerts més complexos que s'han escrit per a teclat no van ser un problema per al pianista, que va afrontar les dificultats amb guant blanc i va guerrejar per tenyir de si mateix cada nota.

 

COMPENETRACIÓ
Neville Marriner, al capdavant de la seva orquestra, va respirar amb Pogorelich i es va adaptar a les seves necessitats amb agilitat i sagaç capacitat de reacció. Abans, Marriner s'havia fet càrrec de dos inspirats moviments de la Suite Iberia, d'Albéniz, --Evocación i El Puerto-- i, després d'una fugaç amenaça de pluja, ja a la segona part, de la divulgada Simfonia N. 9 en mi menor, Del nou Món, de Dvorák. Sir Neville es va trobar amb uns faristols conjuntats de primer nivell: la de Cadaqués és una orquestra de so pulcre, amb seccions que brillen per separat i en conjunt; les cordes s'empasten amb densitat bellíssima, les fustes delineen vetes de gran contrast i els bronzes sonen vigorosos i resplendents. Així, la simfonia del compositor txec es va sentir fresca, dinàmica i amb aires gairebé cinematogràfics. La propina va arribar en forma de Dansa hongaresa N. 1 en sol menor, de Brahms, de gran altura.

MANEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya