Cerca de notícies

Enquesta

Campanes russes

6/8/2008 |

 

Per fugir de la xafogor vaig estrenar l'agost ficant-me en una botiga de discos, i regirant sense ganes entre els prestatges, em va caure a les mans una joia d'estrany títol: A Russian weekend. La caràtula invitava textualment a aconseguir vodka i caviar, ai, per enclaustrar-se en una datxa musical a la riba del cabalós Volga. El segell Deutsche Grammophon i les filhar- mòniques de Berlín i Leningrad prometien qualitat més enllà dels tocs mercantils, i la selecció era esplèndida: peces molt eslaves dels més celebrats autors russos.

Ja el dec haver escoltat més de cinc vegades: un cafè carregat i la Dansa del sabre, de Khatxaturian, són ideals per emprendre el matí amb energia quan no hi ha indici de vacances. El compacte conté melodies de Glinka, Borodín (les arxiconegudes Danses Polovotsianes), Rimski- Kórsakov i Mussorgski, entre altres. Aquests últims compositors, l'essència de l'ànima russa, es van desembarassar de l'ortodòxia imposada per la tradició germànica i van intentar inspirar-se en temes populars i folklòrics amb el propòsit de crear una música autòctona, en virtut dels vents nacionalistes que van bufar a Europa durant el segle XIX. Van incloure a les seves partitures can- çons camperoles, amb la seva peculiar mutabilitat tonal, danses cosaques i càntics eclesiàstics.
Encara que alguns autors van abusar del clixé d'afegir el repic de les campanes de les esglésies, és cert que a Rússia aquests elements tenen una musicalitat distintiva. Allà les toquen picant-les amb martells o mitjançant cordes curtes lligades als batalls. Aquesta tècnica genera contrapunts i dissonàncies especials, impossibles d'imitar balancejant-les des de terra amb llargues maromes, a l'estil occidental.

Unes pesants campanes s'escolten, lluny, al final de Quadros d'una exposició, de Mussorgski, un músic d'excessos, com el país on va veure la llum. És en l'últim moviment, titulat La gran porta de Kíev, una peça d'extraordinària bellesa, emocionant, molt espiritual. Potser el secret de l'elusiva ànima russa s'amagui en aquesta característica repicadissa. En tot cas, és possible estimar un país a través de la seva música. Se'n pot sentir l'essència sense haver-lo trepitjat mai.
 

OLGA MERINO
El Periódico de Catalunya