Cerca de notícies

Enquesta

Amics dels Orgues vol ampliar a tot l'any la temporada de concerts

5/8/2008 |

 

Sant Esteve acull aquesta nit una fusió inèdita de cant coral ortodox i orgue. La nit es completa amb una selecció d'àries romàntiques i melodies populars

La Fundació Amics dels Orgues no es conforma amb el que ha aconseguit. I això que és molt: nou concert l'any distribuïts en dos cicles, el d'estiu (amb la torna nadalenca de Sant Esteve), i el de tardor, consagrat a l'orgue ibèric de Sant Iscle, a la Massana. En volen més, i el director artístic de l'entitat, Ignasi Ribas, ho té clar: "L'objectiu és arribar a programar un cicle a cada estació de l'any. Totes les ciutats que tenen un orgue important han bastit festivals al seu voltant. Nosaltres en tenim dos. I el d'Andorra la Vella és possiblement un dels més interessants dels Pirineus. Seria absurd no aprofitar-lo. Per això no puc concedir que l'orgue sigui un luxe. No només no és un luxe, sinó que és una necessitat cultural". Una necessitat que s'amortitza de moment amb els dos cicles existents i amb els usos litúrgics, però que Ribas veu factible incrementar a mig termini. Els resultats n'avalen l'ambició: encara no ha fet els deu anys, i el cicle d'orgue ja s'ha convertit en un clàssic de l'estiu que, a diferència d'altres festivals amb pressupostos molt més generosos, cada temporada guanya en ambició i originalitat.

LITÚRGIA ORTODOXA AMB ORGUE
Un exemple d'aquesta radical originalitat que n'ha sigut el segell des de la primera edició, al 1999, és la vetllada consagrada a la música russa dels segles XIX i XX amb què l'organista Slava Txevliakov i el baix Vadim Artamonov inauguren aquesta nit el cicle a Sant Esteve (21.30 hores). Una raresa mai abans vista ni sentida al Principat, que combina la tradició coral de la litúrgia ortodoxa (obres d'Strokine i Txesnokov) amb àries d'òperes dels grans compositors romàntics (Txaikovski, Rimsky-Korsakov, Borodine) i una selecció de la primera generació de compositors russos que, ja al segle XX, va escriure literatura organística (Mouchel, Slominski, Poltoratski).

Un programa inèdit perquè agermana la tradició coral ortodoxa, simbolitzada pel baix Artamonov, amb l'occidental, representada per Txevliakov. Precisament l'organista recordava ahir la inexistència d'una tradició organística al seu país d'origen, on la litúrgia ortodoxa mai no va admetre l'acompanyament instrumental dels serveis religiosos. D'aquí el gran desenvolupament coral i la singularitat de la proposta d'aquesta nit. Tal com diu Ribas, "és un experiment tan interessant com ho seria acompanyar d'orgue una sessió de gregorià". No va ser fins a mitjan segle passat, recorda Txevliakov, que la construcció de grans sales de concert a les grans ciutats russes va propiciar l'aparició i el desenvolupament de l'organística contemporània. I és en aquesta tradició en què s'inscriu Txevliakov, nascut a Budapest, format a Moscou i fet professionalment a París. Pura fusió. Com el bombo de Muchachito...

ANDRÉS LUENGO
El Periòdic d'Andorra