Cerca de notícies

Enquesta

Juan Diego Flórez torna a provar-se a Peralada

2/8/2008 |

 

El tenor haurà de ratificar avui l'èxit de l'actuació de fa sis anys.

 

Per tal que un concert destaqui en l'atapeïda agenda d'una gran estrella de l'òpera, ha de ser molt "especial", i així va qualificar ahir el tenor Juan Diego Flórez el recital que va fer el 2002 al Festival de Peralada. "Hi va haver llavors una gran connexió amb el públic", va explicar ahir, acabat d'arribar a Barcelona, mentre es resignava a la idea que les seves maletes, procedents d'Itàlia, acabessin a l'aeroport de Buenos Aires.

Així que la bona cara davant d'aquest mal temps l'hi pot proporcionar el concert d'aquesta nit als jardins del castell empordanès. Ningú ho dubta. La revàlida de Peralada no s'apartarà de l'habitual repertori belcantístic de Flórez: Bellini (I puritani) i Rossini (La donna del lago i Guillaume Tell) per a la primera part i Donizetti (Lucrezia Borgia, La Favorita, i La fille du régiment) a la segona. Tot dirigit pel seu gran amic Michele Mariotti.

EXPERIÈNCIA INCÒMODA
El gran divo del moment a penes ha fet concessions davant el gran públic i de l'última se n'acaba de penedir. Es tracta de la seva incursió lírica al Rigoletto de Verdi, que va cantar a Lima i a Dresden però que, segons les seves paraules, és possible que no canti al Teatro Real de Madrid el juny de l'any que ve. "No em vaig trobar còmode, vaig haver de forçar la veu i em va costar molt tornar a la meva vocalitat habitual". Perquè quedi clar que es tracta d'una qüestió de responsabilitat i no d'atreviment, afegeix: "Rigoletto no és un desafiament per a mi, el que canto habitualment és més difícil. Crec que cantaré aquesta òpera en el futur, però no ara". Òbviament, aquestes declaracions no han caigut massa bé al coliseu madrileny, els responsables del qual, ignorants fins al moment de les inquietuds del cantant, no havien aconseguit parlar amb ell ahir a la tarda, tot i que té un contracte firmat per a set funcions.

DEFENSOR DE LA SEVA INTIMITAT
Estar permanentment sota els focus és un fet contra el qual el successor de Pavarotti es vacuna habitualment preservant la seva intimitat. "Com més m'exigeix el públic, més em demano a mi mateix. Per això és important que cuidi la vida personal. Viatjar amb la meva dona em col.loca al marge de tot aquest tràfec, ella és qui em manté amb els peus a terra". Per contra, mai abans ha sentit l'artista una pressió més forta: "No et pots permetre cantar malament, no només perquè el públic així ho espera, sinó perquè ara tot queda registrat. En aquest cas no hi ha lloc per al descans ni la relaxació". I més quan el mateix Pavarotti va ser qui li va passar el testimoni com a gran divo. Així ho va afirmar el difunt tenor en diverses entrevistes i ho va ratificar en una de televisiva: "La vaig veure fa poc. Sentir-l'hi dir va ser emocionant, ho vaig agrair moltíssim, tot i que en el fons no cregui en les successions".
En l'atapeïda agenda del tenor lleuger se situa la gravació d'un disc de música sacra i la participació en la desconeguda òpera de Rossini Matilde di Shabran al Covent Garden de Londres, així com una Sonnambula amb Nathalie Dessai al Metropolitan de Nova York. I quant a les cites barcelonines, el Liceu espera la seva participació en La fille du régiment el 2010, Linda di Chamonix el 2012 i La sonnambula el 2014.

ELENA HEVIA
El Periódico de Catalunya