Cerca de notícies

Enquesta

El Festival de Peralada acull avui les paròdies boges dels còmics i músics del quartet francès Le Qu

1/8/2008 |

 

Som fills d'una generació que va trencar esquemes i models establerts". Jean-Claude Camors, intèrpret amb Laurent Lacambre del violó i creatiu del boig Le Quatuor, explica amb aquesta sentència la base filosòfica d'un projecte amb més de 25 anys de trajectòria. Aquest quartet, que debuta a Espanya, és a França el mateix que Los Luthiers representen a l'Argentina, però amb un estil molt diferent. L'espectacle és molt musical, però hi ha molta feina teatral, de cant i coreografies. L'esperit de Charlot, els germans Marx i Marcel Marceau apareix a les seves paròdies, amb les quals componen un concert de gags en re major.

"Estimem la clàssica, el jazz, el pop i la chanson i ho intercanviem en escena, però utilitzant temes de la memòria col.lectiva", prossegueix Camors, que en la seva cita amb la premsa catalana va acompanyat del violoncel.lista i home de les mil cares Jean-Yves Lacombe. Dit i fet. Dues hores després, l'abarrotat Theâtre de París certificarà fins a quin punt els tres individus citats i Pierre Ganem (alt) són capaços d'arribar, dirigits per Alain Sachs, amb la constant i frenètica barreja de gèneres.

Vestits amb jaqués negres, demostren que darrere del seu aspecte sever el que hi ha és un xou que busca provocar tant el somriure còmplice com la riallada. "La nostra idea s'apropa més a l'esperit dels autors que als intèrprets de les seves obres", assenyala Lacombe. "Intentem amb humor que l'espectacle sigui una reflexió de la vida", afegeix Camors. D'entrada, semblen clàssics que se'n riuen de la clàssica, però el que hi ha en el seu espectacle és una mica de tot i gran part d'art còmic total.

 

Dos anys de gira
Peralada té avui l'oportunitat de disfrutar del seu últim muntatge, Corps à cordes, que fa més de dos anys que està de gira. La trajectòria del quartet ha estat repetidament reconeguda pels premis Molière i el Victoire de la Música i ha visitat escenaris d'arreu del món, fins i tot països tan llunyans com Austràlia, Nova Zelanda i el Japó. "Connectem amb tots els públics. Melòmans, musicòlegs, persones que acaben d'arribar a aquest art, nens i adults recolzen els nostres espectacles".

En escena veuran coses tan extravagants com una piràmide formada per dos violinistes, pintes que substitueixen els arcs i solistes que toquen peces amb l'instrument sostingut pel seu company. De Bach, Vivaldi o Mozart es passa als Beatles o Michael Jackson. El lorquià A las cinco de la tarde ens situa en un viatge pels tòpics de l'Espanya dels toros, el flamenc i fins i tot El Quixot. No hi falten una al.lucinant versió del To be or not to be shakespearià i un karaoke amb temes universals. No se sorprenguin si apareixen guitarres elèctriques. Aquestes quatre figures tenen llicència per fer riure.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periòdic de Catalunya