29/7/2008 |
El segell Naxos edita la simfonia 'Andorrana', de Sergio Rendine L'italià es va inspirar en melodies tradicionals rescatades per Esteve Albert per al Pessebre vivent
Esteve Albert estaria satisfet. Les melodies populars que ell va ser a temps de recollir per a la banda sonora del Pessebre vivent que es va representar a Escaldes entre el 1955 i el 1961 inspiren els tres moviments de la simfonia número 2, Andorrana, del compositor italià Sergio Rendine (Nàpols, 1954). Un encàrrec de la Fundació ONCA estrenada al maig del 2007 a l'Auditori Nacional, enregistrada a l'octubre en aquest mateix escenari per l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra (ONCA) amb direcció del mestre Marzio Conti, i que el segell Naxos acaba d'editar en la col.lecció Clàssics del Segle XXI juntament amb la primera simfonia de Rendine, interpretada també per l'ONCA.
El director concertino de la formació, Gerard Claret, glossava ahir les arrels populars de la música del napolità. Unes arrels que, junt amb els tres moviments de la simfonia --seguint l'estructura simfònica clàssica-- i el llenguatge tradicional habitual en Rendine, converteixen l'Andorrana en una obra especialment assequible per al públic profà. Les tonades procedents del Pessebre tenen especial protagonisme en el segon temps --"Un andante d'especial dificultat perquè Rendine busca crear un ambient sonor a partir d'aquestes melodies, i ho fa amb la seva particular sensibilitat", diu Claret--, i en el tercer, que comença amb una introducció a cop de timbals que condueix cap a un moviment exultant, "amb elements rítmics i repetitius de clares reminiscències populars".
La temporada més productiva en els 15 anys de vida de l'ONCA --quasi mig centenar de produccions, inclosos els solistes i la JONCA-- culmina amb la represa de l'activitat discogràfica, hivernada des de la desaparició del segell Nimbus. Hi té molt a veure el compromís del director principal de la formació, el també italià Marzio Conti. Claret destacava ahir no només l'estrena i l'enregistrament de l'Andorrana, sinó la projecció internacional que li ha conferit Conti. "Un fet en veritat excepcional, perquè és habitual que encàrrecs com ara aquests morin immediatament després de l'estrena", segons Claret. La de l'Andorrana va tenir lloc el 10 de maig a Ordino, i des d'aleshores ha sonat a Madrid, Oviedo, Sicília i Atenes. No acabaran aquí ni la vida de l'Andorrana ni la col.laboració amb Rendine, a qui la Fundació ONCA --integrada pel Govern i la Fundació Crèdit Andorrà-- ha encarregat també l'òpera El somni de Carlemany. La implicació del segell Naxos garanteix, segons Minoves, la distribució internacional del compacte. De moment, s'ha esgotat a Barcelona.
A. L.
El Periòdic d'Andorra