Cerca de notícies

Enquesta

Peralada aplaudeix les veus del muntatge de la 'Bohème' de Puccini, ambientada en el maig del 68

27/7/2008 |

 

La primera funció de l'única cita operística dels festivals d'estiu de l'Empordà es va salvar pels pèls. Un núvol negre que viatjava sobre Peralada va començar a descarregar quan els intèrprets de La bohème es disposaven a sortir a escena. Tensió i nervis, mentre la megafonia anava anunciant endarreriments successius. La ira del cel es va calmar divendres, després de les 11 de la nit, i l'aposta més destacada de la mostra es va posar en marxa. Tota la força, colorit i emoció de l'òpera de Puccini va acabar imposant la seva llei. La peça es tornarà a representar avui.

La bohème és una assegurança per a qualsevol programador. El muntatge d'Emilio Sagi, ambientat en els anys previs al maig del 68 i ple de pinzellades d'una època reivindicativa ressaltades pel vestuari i l'aparició de pancartes, no molesta la narració. El pes de la captivadora partitura no necessita invents. I Sagi deixa que la interpretació d'un bon elenc domini sobre la part escènica.

 

BON RITME
Tampoc hi ha queixa sobre el ritme del muntatge i la dramatúrgia. Està molt aconseguit l'ambient de les golfes de Montmartre i ben resolts els moviments corals del barri Llatí. Una altra cosa és l'aportació musical d'Eiji Oue al capdavant de l'OBC. La formació sona desmaiada i sense força, com si tingués por d'interferir en la interpretació dels solistes i els cors infantils i de cambra de l'Orfeó Català. Només al final puja el to d'una orquestra allunyada de l'òpera.

Però el millor va sortir sens dubte de les veus. Aquiles Machado compon un Rodolfo ple de força poètica. Amb bon registre va saber donar emoció a les seves intervencions juntament amb Olga Mykytenko (Mimí). La soprano ucraïnesa, dotada d'una sensible i bellíssima veu que arriba sense problemes als aguts, va ser una de les triomfadores de la nit. Una mica freda com a actriu, domina no obstant tots els matisos vocals del paper. Tots dos van arrencar aplaudiments del públic amb àries com Che gelida manina o Si mi chiamamo Mimí i en els equilibrats duos. Esplèndida, per la seva força escènica i vocal, María José Moreno (Musetta) i convincent Javier Franco (Marcello), així com la resta del repartiment, en què destaca Stefano Palacchi (Colline). Un elenc per disfrutar d'una nit d'òpera.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya