Cerca de notícies

Enquesta

Bayreuth recupera 'Parsifal'

27/7/2008 |

 

L'òpera que Wagner va escriure per a aquest mateix teatre sedueix el públic

 

BAYREUTH
Parsifal és la gran òpera que Wagner va crear especialment per al teatre que va construir a Bayreuth, així que cada nova producció és una declaració artística sotmesa a un escrutini rigorós. I la que firmen Daniele Gatti (director musical) i Stefan Herheim (artístic) va trobar dijous, en la inauguració del festival, l'aplaudiment generós del públic. L'èxit va ser també per a totes les veus, com la del britànic Christopher Ventris en el rol principal.

Després del fracàs del Parsifal anterior --situat entre tribus africanes i amb missatges ecològics i espirituals inclosos, però de forma confusa--, Bayreuth ha retrobat el triomf amb aquesta nova visió de la seva òpera insígnia.
El muntatge de Herheim transcorre a casa, és a dir, no només a Alemanya, sinó a Wahnfried, la casa de Bayreuth de l'autor i on ha viscut la família, convertida avui en museu, davant la seva tomba al jardí, i en el mateix teatre on es desenvolupa la mostra. El punt de partida és en una frase de Gertrud von Le Fort segons la qual el passat és una espècie de present més silenciós i fosc. L'obra té lloc entre el somni i la realitat, i repassa la història d'Alemanya des de l'època prussiana fins a la creació del Bundestag (1949), amb un Amfortas-Adenauer passant per les dues guerres mundials i el nazisme entre totes dues.

Aquesta és una obra sobre la redempció i aquí hi ha diversos redemptors: Parsifal, és clar; el mirall infantil del protagonista representat per un nen, i el mateix Wagner que apareix perquè l'art redimeixi el món. Presentar tantes lectures i explicar tantes coses va plantejar problemes de comprensió. No va ser fàcil seguir les idees de Herheim, i menys des d'una escenografia molt rica en decorats i amb molta maquinària escènica per a una obra que demana sobrietat. En aquesta versió fins i tot hi ha un doble del protagonista que fa un salt de sis metres llançant-se des del balcó.

Musicalment, Gatti va triomfar, tot i que va tenir alguna esbroncada. La seva direcció va ser lenta i la fluïdesa de la música va quedar a vegades interrompuda per pauses (que també van afectar el cor). Malgrat tot, aquest Parsifal va treure el mal regust de boca de l'anterior.

ROSA MASSAGUÉ
El Periódico de Catalunya