Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu programa Maria Stuarda, de Donizzeti, en versió concert

10/11/2003 |

 

Juntament amb Rossini i Bellini, Donizetti està considerat un dels grans mestres del bel canto. El Gran Teatre del Liceu programa Maria Stuarda, una de les seves grans òperes, en versió concert. Amb Edita Gruberova, Sonia Ganassi i Juan Diego Flórez, del 9 al 24 de novembre.

Basada en la tragèdia de Friedrich Schiller, l'òpera Maria Stuarda, de Gaetano Donizetti, es va estrenar a Milà l'any 1835. Es tracta d'una tragèdia lírica en tres actes que en el seu moment va despertar una gran controvèrsia. Tant és així, que l'any 1842, quan es va presentar a Barcelona al Teatre Principal, ho va fer amb un text censurat.

L'escena més polèmica és la de l'enfrontament entre Maria Stuarda, reina derrocada del tron escocès, i Elisabet I d'Anglaterra, que l'acull i la converteix, de fet, en presonera seva. Els diàlegs del llibret de Giuseppe Bardari no van ser gaire ben vistos pel públic de fa 150 anys.

Per a la mezzosoprano Sonia Ganassi una de les dificultats d'aquesta obra és el violent contrast entre la lírica i el text: "És necessari conjugar el fraseig elegant del bel canto amb el dramatisme de les paraules que es diuen". "Es tracta -diu- d'un bel canto extremament expressiu".

Ganassi interpreta el paper d'Elisabetta, reina d'Anglaterra. Sobre la manera d'enfocar el seu personatge explica: "Per a mi és important subratllar la dona, no només la reina. És una dona ferida perquè estima a un home enamorat d'una altra dona. Una dona presa de la ràbia perquè ha estat traïda. Una gran reina però també una dona que pateix per amor".

Per a la mezzosoprano Sonia Ganassi, l'obra és "un bel canto extremament expressiu" El tenor Juan Diego Flórez assegura que actuar al Liceu és com "estar dins d'una llegenda"


L'home que Elisabet desitja és el comte de Leicester, interpretat pel tenor peruà Juan Diego Flórez. "Maria Stuarda és una òpera que sona d'una manera molt espectacular", assenyala. "No té una ària de lluïment però en ella, el tenor pot lluir-se amb els duets". "Hi ha moments -conclou- que són autèntiques joies".

Tècnicament, Flórez considera que es tracta d'una òpera "difícil" perquè "és molt aguda i es mou en una zona difícil per a un tenor". Aquesta veu aguda és una herència de la tradició del bel canto, una pràctica històricament destinada als castrati i que Donizetti va recuperar i adaptar.

Debut al Liceu
Sonia Ganassi i Juan Diego Flórez debuten al Gran Teatre del Liceu amb aquesta obra. Flórez troba a faltar encara un debut en format operístic, però insinua que es podria produir aviat. I sobre l'escenari de les Rambles assegura que "estar aquí és com actuar dins d'una llegenda".

La seva companya de repartiment indica que "coneixia la fama del Liceu, però la realitat és superior a la fama". Després d'haver fet ja un assaig general indica que "té una acústica magnífica, és un espai fantàstic; amb la gent, segur que serà meravellós".

L'obra compta amb la direcció musical de Friedrich Haider. Haider va debutar al Liceu amb La Traviata la temporada 1985-86 i després hi ha tornat en diverses ocasions. Les dues últimes, per dirigir I Puritani i Ariadne auf Naxos, aquesta última, encarregada d'inaugurar la temporada 2002-03.

Jordi Canyissà
Canal Cultura