Cerca de notícies

Enquesta

Premis messiaènics

20/7/2008 |

 

 

Arriba aquella època tan esperada de l'any (ho sentim, no parlem de les vacances) en què el cronista distingeix amb una pluja fina de guardons el bo i millor del que ha pogut escoltar al llarg de la temporada ja acabada perquè, com sempre, les coses lletges val més no recordar-les. Aquest cop, donada la diversitat d'aniversaris musicals del 2008, la nostra font d'inspiració ha estat un centenari massa poc recordat en les nostres latituds, el del naixement d'Olivier Messiaen. Per desgràcia, no podem premiar cap Turangalîla-Symphonie ni cap Saint François d'Assise, però el que segueix ha pagat molt la pena.

Premi 'Joie du sang des étoiles'. Tres estrelles sobre l'escenari del Liceu ens van donar alguns dels moments de joia musical més exultants de l'any. Una transfigurada Waltraud Meier, un Plácido Domingo al límit però posant tota la carn a la graella i un impressionant René Pape van oferir un primer acte per al record en una desigual lectura concertant de Die Walküre. I no ens oblidem de l'èxtasi radiant de Sieglinde al tercer acte.

Premi 'Les élus marqués du sceau'. Hi ha intèrprets escollits que des del començament de la seva carrera estan marcats pel segell de la grandesa, una grandesa que continuen exhibint sense defallença. Escoltar Maurizio Pollini en el seu portentós recital Schumann/Chopin dins del cicle Ibercàmera va suposar entrar en contacte directe amb l'essència més sublim del fet musical.

Premi 'Et j'entendis la voix d'une foule immense...'. A una setmana de la nova lectura que tindrà lloc a l'Auditori, reconeguem amb honor una de les fites de l'OBC i el seu titular Eiji Oue, els immensos Gurrelieder de Schönberg. Potser no va ser la lectura més perfecta imaginable, però un bon equip de solistes, uns cors entregats, una orquestra atenta a la batuta i un director sadollant-nos amb tota l'opulència tardoromàntica de la partitura van ser estímuls gens menystenibles.

Premi 'Tota Trinitas apparuit'. Quan Grigori Sokolov és al piano, totes les potències celestials apareixen per garantir una autèntica transfiguració espiritual de l'espectador. El músic rus, nom regular en aquests guardons, va tornar a triomfar a Palau 100 sobre la tortura de sorolls externs que pot suposar un concert a Barcelona per enlluernar-nos amb un Mozart i un Chopin dignes d'un gegant com ell.

Premi 'Les sept anges aux sept trompettes'. El so apocalíptic d'aquests set àngels ha de ser gloriós, ara bé, dubtem que arribi a crear l'impacte suscitat per la Staatskapelle de Dresden en el seu concert a Palau 100, una d'aquelles sessions on l'excel·lent tasca de la batuta (Fabio Luisi, amb una versió pletòrica d'Ein Heldenleben de Strauss) queda en segon pla davant l'esplendor d'una centúria amarada de tradició ben entesa. Repetim el que vam dir llavors: quina orquestra!

Premi 'Et Dieu essuiera toute larme de leurs yeux...'. Va ser difícil no deixar anar alguna llàgrima en la recta final del Dido & Aeneas que Sasha Waltz ha dut fa ben poc al TNC. Bellesa en estat alquímicament pur per a una fusió de música i dansa que va tenir un resultat commocionador: poesia.

Xavier Cester
Avui