Cerca de notícies

Enquesta

Més de cinc-centes persones canten en el primer «Carmina Burana» participatiu

18/7/2008 |

 

 

Eiji Oue dirigeix a l'Auditori l'obra de Carl Orff al capdavant de l'OBC amb l'Orfeó Català, la coral Cantiga i la Carmina.

El primer Carmina Burana participatiu s'estrena aquest vespre a l'Auditori amb més de cinc-cents cantaires, entre els participants individuals, l'Orfeó Català, el Cor Vivaldi i els cors de suport la Coral Cantiga, la Coral Carmina, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la batuta del titular Eiji Oue. El projecte neix de l'èxit assolit amb El Messies Participatiu, de Händel, que es programa des del 1995, i és el resultat d'un acord de col·laboració signat entre la Fundació «la Caixa» i la Fundació Privada de l'Auditori i l'Orquestra. Per cantar l'obra de Carl Orff –que inclou l'arxiconegut Fortuna imperatrix mundi, banda sonora de films com ara Excalibur o els 300– es van inscriure 462 persones, de les quals es van seleccionar 345.

«És una obra espectacular a nivell rítmic i musical, tot i que si ens parem a mirar els textos ens podrien semblar masclistes al segle XXI.» Alfred Cañamero, el director preparador i que també ha treballat amb El Messies participatiu des del seus inicis, apunta la «dificultat notable» de la partitura de Carl Orff respecte de la de Händel: «Sobretot costen més d'entendre les harmonies, les tessitures són més tibants i el text és molt ràpid», comenta.

El fet que ningú del cor sigui professional no representa, pel director, cap problema: «Potser hi ha alguns límits, però queden tamisats per la il·lusió i l'entusiasme dels cantants.»

D'altra banda, Cañamero creu que, avui dia, les aficions no es fan només «per passar l'estona»: «Potser són cantants amateurs, però treballen amb molta profunditat i rigor, i el nivell d'autoexigència és molt elevat.»

De fet, el resultat és palpable: El Messies Participatiu, que es va començar a cantar el 1995, ha obtingut gran èxit a les diferents ciutats on s'ha presentat, Sevilla, Granada, Bilbao, València, per exemple, i el públic arriba a les 140.000 persones. «Els concerts participatius és una tradició centreeuropea. A Anglaterra es canta sobretot El Messies, per recaptar fons benèfics, però ho fan diferent perquè allà s'ajunten per cantar-lo sense preparar-ho tant com nosaltres. També hi ha una altra tradició musical...», aclareix Cañamera.

Per cantar el Carmina Burana es van inscriure 462 persones, de les quals 345 han estat seleccionades, la majoria dones. La mitjana d'edat dels participants és de 46 anys amb professions molt diverses, que van des de pagès fins a brodadora, tot que els més freqüents són els mestres (74). Això sí, tots tenen un bagatge musical i 218 d'aquests han participat en algunes de les convocatòries d'El Messies.

Entre les escollides hi ha Glòria Gutiérrez, que s'estrena en aquest tipus de concert: «Tinc una història coral molt llarga, d'uns trenta anys, i sempre volia inscriure'm a El Messies, però no m'anava bé per dates.» Ara, Gutiérrez, que és agent literària, no ha deixat perdre l'oportunitat i més encara amb una obra que va cantar fa tres anys a les Jornades Internacionals de Cant Coral. Diumenge passat es va fer el primer assaig amb Eiji Oue, un altre dels incentius –juntament amb l'OBC– per a Gutiérrez. «Els assajos han estat fantàstics i hi ha molt bon ambient, amb Oue també ha anat molt bé perquè és un personatge carismàtic, és molt expressiu i hi posa molta personalitat.»

Convençuda de l'espectacularitat de veure prop de sis-cents cantants junts, l'agent literària assegura que, malgrat la dificultat de la partitura, és una experiència única: «Creixes quan estàs al costat de corals que et donen suport, com ara l'Orfeó Català o la Cantiga.»

 

UN TREBALL NOTA A NOTA

 

«És una experiència molt gratificant, i el que sents cantant una obra tan impressionant no es pot explicar: s'ha de viure», afirma Júlia Torrado, una altra de les cantants seleccionades que participa des de fa nou anys a El Messies Participatiu. Més difícil? Torrado no ho creu perquè «cada peça té la seva dificultat». Pel que fa al Carmina Burana, que havia cantat fa vint anys, considera que la dificultat rau en els matisos perquè és una obra amb molts contrastos. «El primer dia ens vam estar gairebé tres quarts d'hora amb la primera nota, i després les hem anat treballant així una per una fins a aconseguir que sonés més bé.»

El truc, per Torrado, és aprendre de memòria les lletres, que estan mig en llatí mig en alemany antic, per poder dedicar-se de ple als aspectes tècnics i a seguir el director. A més, aconsella estudiar a casa. «Hi ha un bon nivell i molts cantants tenen un gran bagatge, així que espero disfrutar força.»

Els assajos van començar a finals de maig i s'han concentrat en tres caps de setmana, a banda del dimecres de la setmana passada i dels darrers d'aquests dies previs a l'estrena.

 

CANÇONS GOLIARDESQUES

 

Els Carmina Burana són una col·lecció de cants del segle XII que es van trobar al monestir alemany de Bura, que els dóna nom, burana, i carmina ve del llatí carminis, que significa ‘càntics'.

Carl Orff es va basar en aquests fragments per compondre la seva obra, que es va estrenar el 1938. Es tracta de textos goliardescos dedicats al plaer de viure, a l'amor carnal, a la beguda, la felicitat i la fortuna en un to desacomplexat i provocador.

El Carmina Burana participatiu es presenta aquest vespre a la Sala Pau Casals de l'Auditori amb la participació dels solistes Raquel Lojendio, soprano; Jordi Domènech, contratenor i Jeremy Huw Williams, baríton.

VALÈRIA GAILLARD
El Punt