Cerca de notícies

Enquesta

Renovar-se sense morir

22/6/2008 |

 

Nit de revetlla en un Madrid almodovarià en el muntatge de 'La verbena de la Paloma' dirigit per Marina Bollaín 
 

Renovació és un terme amb el qual ens bombardegen sense descans des de tots els àmbits imaginables, inclòs el de la música, com si només les novetats poguessin salvar-nos de la caducitat i l'anquilosament. Llavors allò que la veterania és un grau era mentida? La renovació pot venir des del vessant del repertori, per satisfer tots aquells que ja no en tenen prou amb els Brandemburg o la Novena de Beethoven. Sort tenim del corpus sense fons aparent de Vivaldi, amb alegries com el disc Arie ritrovate dins la imprescindible sèrie que Naïve dedica al prete rosso. Es tracta d'un recull d'àries alternatives o recuperades d'amagatalls diversos que la veu àgil de la contralt Sonia Prina i la direcció sense extravagàncies d'Ottavio Dantone restitueixen amb tota la seva esplendor.

Si el Barroc cada cop té més llums que ombres, el repertori operístic del segon i tercer terç del segle XVIII encara necessita molta feina. Michael Hofstetter ens alegra més que en les seves visites al Liceu amb la gravació per a Berlin Classics d'Alceste, segons el llibret la primera òpera composta íntegrament en alemany, el 1773, per Anton Schweitzer. Criatura fascinant, en què el virtuosisme cohabita amb estructures dramàtiques no pas llunyanes de Gluck, l'obra compta amb bones defensores en les veus de Simone Schneider i Cyndia Sieden. A aquestes alçades no cal insistir que la renovació del repertori també ha de venir per la defensa convençuda d'un patrimoni encara massa deixat de banda com el nostre. Benvingut, per tant, el preciós disc de misses i antífones de Joan Cererols que el Cor de Cambra Francesc Valls dirigit per Pere Lluís Biosca edita a La Mà de Guido.

Una altra línia de renovació, ben coneguda (o patida segons per a qui), és la de les posades en escena. El nom ja apunta que aquesta Noche de verano en la verbena de la Paloma no és una versió qualsevol de la famosa sarsuela de Bretón. El DVD de Decca recull un muntatge de Marina Bollaín originat a Berlín que trasllada la trama, amb els reajustos pertinents (Don Hilarión és un jove fatxenda) a un Madrid almodovarià. La sospita que tota l'operació és més aviat cosmètica queda aviat oblidada per l'entusiasme del repartiment i la pertinença de la direcció musical de Miguel Roa.

Més renovadora en el fons és la manera com Andy Sommer filma la música en el DVD de Naïve Transcriptions, plasmació visual dels dos exitosos discos d'arranjaments que el fabulós cor Accentus i Laurence Equilbey van enregistrar fa anys. Tot i que apareix alguna escena d'una actuació a la Sala Pleyeñ, no es tracta de la gravació d'un concert, sinó d'una recreació (amb els cantaires i la directora com a protagonistes absoluts) en espais diversos que defuig el pleonasme per aprofundir en la suggestió poètica. Molt recomanable, com ho és la renovació generacional de Gustavo Dudamel i la Jove Orquestra Simón Bolívar de Veneçuela. El seu nou disc de repertori americà per a Deutsche Grammophon no només fa honor al seu nom, Fiesta, sinó que és un esclat vivificant de color orquestral. El Mambo de West Side Story enfonsaria en un tres i no res les muralles de Jericó.

Xavier Cester
Avui