Cerca de notícies

Enquesta

Carsen retrata el món de les dives a 'Tosca', de Puccini

5/11/2003 |

 

La gran producció d'Anvers desembarca avui al Liceu.

El Liceu acull a partir d'avui una nova producció de Tosca, de Puccini, que el director d'escena Robert Carsen trasllada a un teatre i una època pròxima per retratar amb certa ironia el món de les dives. El muntatge, una gran producció estrenada a la Vlaamse Òpera d'Anvers (Bèlgica) el 1992, es representarà al Liceu entre avui i el 23 de novembre i del 5 al 21 de juny, en 17 funcions.
El director obvia el context històric en què s'ambienta l'obra, la Roma del 1800, després de la derrota de l'exèrcit de Napoleó i la tornada del poder pontifici, que persegueix els que van recolzar la República. Carsen centra el drama en la protagonista, la cantant que dóna nom a aquest títol, un dels més populars del repertori, representat al Liceu en 144 ocasions. "Veiem l'acció des de la ment de Tosca; per això tot és més melodramàtic perquè aquesta és la perspectiva de la diva que no separa realitat de ficció", diu Carsen, que va debutar al Liceu amb Les noces de Figaro, de Mozart, el maig del 2000.

ÒPERA
PERFECTA
Considera que aquesta peça és "l'òpera perfecta". Ho diu en al.lusió a la magnífica connexió entre música i drama. "Tots els protagonistes moren i Tosca s'enfronta al conflicte entre el sexe i la mort, des del principi".
La jove soprano Paoletta Marrocu, una prometedora veu deixebla de Renata Scotto que ja ha interpretat el paper a l'Arena de Verona, debuta a Espanya amb aquest paper que ha consagrat grans intèrprets. S'alternarà amb la romanesa Nelly Miricioiu, que també debuta.
Els tenors Franco Farina i Nicola Rossi Giordano encarnaran l'enamorat de Tosca, el pintor Mario Cavaradossi, i els barítons Robert Hale i Valeri Alexeev, el malvat baró Scarpia, cap de la policia pontifícia reconvertit en director artístic. En el fossat, Giuliano Carella dirigirà la Simfònica del Gran Teatre. El cor del coliseu s'ha reforçat en aquesta ocasió amb les veus del Cor Vivaldi-Ipsi-Petits Cantors de Catalunya.
El primer acte mostra un escenari al fons i unes butaques buides que es van omplint per veure la primera aparició de la diva que entra en escena com una Madonna, elevant-se sobre l'escenari. En el segon acte l'acció es trasllada al despatx del director del teatre, Scarpia. En l'últim i més dramàtic, el públic se situa darrere de l'escenari i assisteix a un suïcidi de Tosca diferent però coherent amb el context on transcorre el muntatge.

Marta Cervera
El Periódico