Cerca de notícies

Enquesta

Barcelona paga cara la música

2/11/2003 |

 

Els preus dels concerts clàssics són superiors als d'altres ciutats europees.

El públic del Palau de la Música Catalana i l'Auditori paga fins a un 45 per cent més que la resta d'espectadors europeus per poder veure i escoltar les mateixes orquestres que estan de gira aquesta temporada 2003-2004.

A quest marge de diferència s'amplia més si es compara el preu de les entrades dels auditoris de Barcelona amb els de la resta de l'Estat. Per exemple, assistir a un concert d'una orquestra internacional que aquesta temporada actua al Palau té un cost de 150 euros de mitjana, mentre que els espectadors valencians pagaran només 30 euros per gaudir d'una funció idèntica amb la mateixa orquestra, programa i director.
Segons el responsable de la Revista Musical Catalana, Jaume Comellas, l'elevat preu que han de pagar els espectadors catalans respecte als de la resta de l'Estat "és un greuge comparatiu" i, fins i tot, "un abús, perquè vol dir que comprem més car un producte que és idèntic". Per Comellas, un concert de música clàssica a Madrid, Roma o Frankfurt es converteix a Barcelona, "per art de màgia, en un article de luxe".


A Europa i a l'Estat
Les apreciacions de Comellas estan avalades per les xifres. I és que és tot un luxe adquirir una entrada al preu de 160 euros per assistir al concert de la London Symphony Orchestra (LSO) del passat 15 d'octubre, al Palau, quan set dies abans la mateixa orquestra havia actuat a la sala Philarmonie de Colònia per 105 euros. Però aquí no acaba tot, ja que la LSO també ha actuat als auditoris Alte Oper de Frankfurt i Concertgebouw d'Amsterdam al preu de 83 i 65 euros, respectivament.
Aquestes dades, però, no són anecdòtiques. Hi ha exemples que en alguns casos adquireixen la categoria "d'abús", diu Comellas. Tal abús és desembutxacar 153 euros per veure un dia a Barcelona l'Orchestre de la Suisse Romande i que l'endemà costi 30 euros a l'Auditori de Múrcia. I a aquest exemple en segueixen d'altres: per escoltar la Budapest Festival Orchestra els barcelonins pagaran 149 euros, els alemanys 60, els valencians 24 i els holandesos 23 euros. I encara més: l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Colònia costa 117 euros a Barcelona i 30 al Palau de la Música de València; la BBC Symphony Orchestra, 153 euros a la capital catalana, i 16 a Amsterdam. Finalment, l'Orquestra del Teatre Mariinsky, 118 (a l'Auditori), i 36 a València i Múrcia.


Òpera i solistes
La clau per entendre aquest desajust s'explica per la manca d'ajut institucional, a l'inrevés que en d'altres ciutats on els auditoris reben fortes subvencions per poder abaratir els preus de les entrades. Amb tot, hi ha d'altres factors, com el poder adquisitiu del públic (les entrades més cares s'esgoten ràpidament) i els elevats honoraris d'algunes orquestres "que a vegades són impossibles d'assumir pels programadors i fan augmentar el preu de les entrades", explica l'assessor del Palau, Lluís Millet. Ell mateix reconeix que, "tot i els preus, hi ha dèficit" però recorda que es fan altres cicles, com els Diumenges al Palau i el Primer Palau, amb entrades relativament barates i accessibles, "que gaudeixen d'un gran èxit de públic".
Es podria creure que els preus dels concerts dels solistes serien diferents, però no és així. Un cop d'ull ràpid per a algunes de les principals figures de la música clàssica que aquest any deixaran petja a Barcelona demostra que aquests també seran cars per a les butxaques dels catalans. Com a exemple serveix el cas del pianista Maurizio Pollini: a Barcelona l'entrada costa 96 euros i mig, però a Amsterdam 65, a Colònia 57 i a Frankfurt 56.
Amb tot, els preus de les òperes sí que s'equiparen als nivells europeus. La platea al Liceu costa una mitjana de 137 euros, superada pels 178 de la Wiener Staatsoper i els més de 200 del Teatro Real de Madrid el dia de l'estrena (per a la resta de funcions es paga uns 120 euros). En canvi, veure una òpera a la Deutsche Oper de Berlín costa 112 euros i a l'Òpera Nacional de París, 114 euros. Amb tot, cal tenir present moltes variables, com l'aforament i el nombre de representacions.

Bernat Deltell
Avui