Cerca de notícies

Enquesta

La 'Mort a Venècia' de Britten arriba al Liceu amb una òpera luxosa

13/5/2008 |

 

Willy Decker, director d'escena, entra a la ment del protagonista mitjançant projeccions. Hans Schöpflin, tenor, i Scott Hendricks, baríton, debuten a Barcelona amb un ambiciós muntatge

Aquesta nit s'interpretarà per primera vegada a Espanya l'última òpera de Benjamin Britten, Mort a Venècia. El Liceu estrena una ambiciosa producció --coproduïda amb el Teatro Real de Madrid i la Deutsche Oper am Rhein Düsseldorf-Duisburg-- dirigida escènicament per Willy Decker, amb Sebastian Weigle al capdavant dels efectius orquestrals i corals del coliseu barceloní.
Britten va desplegar tot el seu domini compositiu a Mort a Venècia (1973), creada al final de la seva vida, quan ja havia triomfat com a músic i pressentia la seva mort. El va marcar la identificació amb el personatge de Gustav von Aschenbach, protagonista de la reconeguda novel.la de Thomas Mann, publicada el 1913, i que al seu torn va inspirar la famosa pel.lícula de Luchino Visconti el 1971. "A Britten el va impressionar el film. En part, per això va fer l'òpera i, en part, perquè la seva situació era comparable a la d'Aschenbach, un artista vell i homosexual que veia pròxim el final de la seva existència", destaca Decker. La seva versió, la primera que fa d'aquesta obra després d'haver portat a escena altres títols de Britten, s'ambienta en la mateixa època que el film i la novel.la, a inicis del segle XX.

L'òpera juga amb els somnis del protagonista, que reflecteixen la seva obsessió per l'adolescent Tadzio, utilitzant projeccions, fotografies i altres recursos de gran bellesa.

REFERÈNCIES AL CINE
Decker treu partit de la moderna tecnologia del Liceu per mostrar el que li passa pel cap a Aschenbach, interpretat pel tenor alemany Hans Schöpflin, que debuta al Gran Teatre en substitució de Thomas Moser, de baixa per malaltia. El cantant va sortir airós de l'assaig general de diumenge, en què també va brillar el baríton nord-americà Scott Hendricks, que es desdobla en diferents papers amb una gran desimboltura.

L'òpera està estructurada de forma molt cinematogràfica. Decker ho plasma amb un joc de telons negres que a vegades funcionen com el diafragma d'una càmera. "L'òpera està concebuda amb una estructura molt cinematogràfica. Traslladar aquest llenguatge al teatre ha estat complicat", afirma el director que va triomfar al Gran Teatre amb una altra obra de Britten, Billy Budd (2000-01), i hi va recalar per última vegada amb Die tote stadt, de Korngold (2005-2006). Com ja va fer en aquest últim i aplaudit muntatge, Decker juga a confondre realitat i ficció. Per exemple, utilitza el pla oníric per reflectir els desitjos del protagonista en una escena on, mentre Aschenbach dorm en una butaca, el seu personatge es desdobla i balla amb Tadzio nu, interpretat pel ballarí Uli Kirsch.

HOMOSEXUALITAT I ESPERIT
Per Decker, el tema principal de l'obra no és la relació homosexual a què aspira el vell Aschenbach, sinó una cosa molt més profunda. "Aquesta obra tracta de la mort en el sentit espiritual a través d'un home que al final dels seus dies descobreix un amor radical", diu. "Parla de vida, mort i purificació".
El Liceu oferirà, del 19 al 24 de maig, alternant-se amb l'òpera, una altra versió de Mort a Venècia en clau de dansa. El Ballet d'Hamburg ballarà aquesta peça de John Neumeier amb música de Johann Sebastian Bach i Richard Wagner.

MARTA CERVERA
El Periódico