Cerca de notícies

Enquesta

Belgais, una utopia musical

2/11/2003 |

 

Maria Joao Pires afronta un gran repte pedagògic en una finca de Castelo Branco.

Són dos quarts d'una del migdia i un gong ressona a Belgais. És l'hora de dinar. Avui hi ha lulas (calamars) per als carnívors i minestra per als vegetarians. A la vil.la no s'estila la megafonia i només s'hi fa servir la llum elèctrica imprescindible. "A Maria Joao li agrada tot molt tradicional i com menys futurista millor", aclareix Tiago, el jove assistent de la pianista.
A les parets hi ha torxes que il.luminen les nits de Belgais. A les sales i salons hi ha els canelobres penjats a les parets i els llums de ferro baixen del sostre recoberts d'heura i culminats en palmatòries que aguanten innombrables espelmes. "L'ambient d'aquesta casa és molt especial", presumeix la pianista. Belgais és la seva obra personal, la realització d'un somni. ¿La seva utopia? "Determinats cercles portuguesos estan molt interessats que Belgais continuï. Però també hi ha sectors que pensen que és una gran utopia d'experimentació pedagògica que està abocada al fracàs. No entenen que pot ser útil a Portugal de cara al futur".
¿Però com és aquesta casa apartada que ja és famosa entre artistes de tot el món, que hi van per recloure-s'hi, meditar i crear? Es tracta d'una edificació d'una planta estructurada al voltant de quatre patis. El primer és el de les oliveres. La sala de gravació dóna a aquesta eixida, així com la cuina i les habitacions dels artistes convidats: cada una amb una decoració detallista i exquisida, cada una amb un piano particular.
A continuació es passa al pati dels tarongers i a la piscina, amb la sala de reunions i àpats especials, la sala de concerts d'hivern, la torre, que alberga la biblioteca, discoteca i videoteca, el club de lectura i conversa i l'habitació privada de Maria Joao.
L'oliverar de la piscina queda apartat, regalant privacitat al pavelló de les habitacions per als artistes més joves. Al pati de les palmeres hi assaja el cor format per 40 nens si fa bon temps. Perquè la canalla és vital, a Belgais. Cada tarda, dos microbusos recorren les poblacions de la zona recollint escolars que van a la vil.la. Hi berenen i assisteixen a classes de cant i música. "El meu objectiu personal és ajudar a formar una generació de nens que puguin pensar per si mateixos sense ser manipulats per la globalització injusta i terrible que arriba a l'ensenyament, al pensament i a l'ambient en general", afirma Pires.
"Molts pensen que a Belgais només fem cursos internacionals per a grans pianistes, però aquest no és el meu objectiu; el meu objectiu és aconseguir una educació integral en les arts, en les humanitats, en les ciències i en la naturalesa", comenta la pianista abans d'assenyalar una paradoxa molt curiosa: "Al principi vam tenir problemes amb els professors de les escoles: es pensaven que el rendiment acadèmic dels nens que assistien a Belgais baixaria, però ha passat el contrari".
Belgais compta amb el suport econòmic del Govern portuguès i de diversos ajuntaments i institucions. Forma part d'un programa europeu. A la casa hi treballen 40 persones. "Però aquí no es treballa per tenir una feina, sinó per tenir un projecte vital", matisa Pires.

RECITALS TEMÀTICS
Cada dos mesos es fa un concert. Solen ser temàtics, centrats en un país. Després de la música, es venen llibres de la nació escollida. Les entrades, a cinc euros, s'esgoten de seguida, ja que a l'auditori només hi caben 150 persones. En algun dels dos pianos Yamaha que hi ha és normal que Maria Joao Pires toqui alguna sonata que escolten, en un ambient intimista, veïns de Castelo Branco i dels pobles veïns.
A més del projecte pedagògic, Belgais té una faceta mediambiental. Tota la finca està certificada per a agricultura biològica. Els nens, els convidats i els treballadors de Belgais s'alimenten del que cultiven. També venen en mercats de la zona.
Crien porcos pretos (porcs ibèrics), tenen gallines, ruscos i una secció de plantes aromàtiques i medicinals. És comprensible que un ambient tan natural, on primen la bellesa i el bon gust, atregui artistes com el pianista Ricardo Castro. Cada mes viatja des de casa seva, a París, a Belgais per retrobar-hi una nova filosofia. "S'han de fer les coses més lentament. El fast food s'ha convertit en fast life i aquesta idea de la vida no funciona". Maria Joao també se sent feliç... Feliç i realitzada: "Belgais ha donat sentit a la meva vida".

Alonso de la Torre
El Periódico