Cerca de notícies

Enquesta

L'home, la dona

4/5/2008 |

 

Ni quart ni cinquè ni sisè: Jonas Kaufmann és un dels millors tenors del moment, i el seu primer recital, un autèntic plaer.
 

Mentre el món buscava com desesperat el quart tenor, un cantant alemany pujava amb tanta discreció com seguretat per l'escalafó de la seva corda, sense por de saltar de Verdi a Monteverdi, Schubert o Thomas (Mignon, el primer cop que el vam aplaudir, fa ara set anys), fins que el món es va girar i va dir sorprès: "Vatua, tenim tenor". I vaja si en tenim! Jonas Kaufmann acaba de treure el primer recital per a Decca, un passeig per títols italians, francesos i alemanys que confirma el que el directe ja ens deia: és un tenor fenomenal (sí, molt guapo també). Qui vulgui pinyols els tindrà; el millor, però, és aquesta veu de fosc atractiu, mal·leable i expressiva, i el bon gust i la cura pels detalls (el sí bemoll pianissimo de l'ària de la flor de Carmen). La bona notícia: la fama mediàtica li arriba a Kaufmann amb molta mili feta.

Cecilia Bartoli ja porta anys essent una de les figures més cèlebres del món clàssic, un renom, recordem-ho, bastit sobre un repertori inusual. Decca edita el DVD del concert de la mezzo italiana al Palau de la Música al voltant de la mítica Maria Malibran, una d'aquelles sessions de la qual podrem dir d'aquí a uns anys: "Jo hi era". Sense les obres orquestrals i amb una a vegades excessiva divisió de la pantalla, tot se centra en el carisma d'una Bartoli entregada en cos i ànima a la vocalitat romàntica. El mateix estoig conté un altre DVD amb un documental de Bartoli resseguint les passes de la seva antecessora.

Un home i una dona poden generar situacions de tensió, sobretot si estem en la nit de Sant Joan i entre ells hi ha tanta distància social com atracció eròtica. Philippe Boesmans va crear amb Julie (a partir de Strindberg) una de les millors òperes d'aquest inici de segle, una tragèdia punyent servida amb una música que amplifica les emocions dels personatges. Filmada per BelAir al Festival d'Ais de Provença, l'òpera es beneficia de la batuta precisa de Kazushi Ono, esplèndid director que encara no genera l'atenció que mereix. Almenys, ningú li ha dedicat un DVD com Ideale Audience fa amb Vladimir Jurowski. Merescut, per altra banda, ja que recull el concert inaugural de la seva titularitat de la Filharmònica de Londres en l'acabat de remodelar Royal Festival Hall. Jurowski és una de les batutes més apassionants d'entre els directors de menys de 40 anys, i com a prova, l'impactant Das klagende Lied de Mahler que signa.

Passar de l'òpera de cambra d'una hora i quart que és Julie a les quatre hores i mitja de Die Meistersinger von Nürnberg és un xoc, com ho és passar de la penetració psicològica del muntatge de Luc Bondy al convencionalisme de Wolfgang Wagner. Unitel publica, amb do de l'oportunitat donada l'abdicació del monarca de Bayreuth, la que va ser l'última posada en escena del nét de Wagner -un bàlsam per als que detesten el que va fer l'any passat la besnéta Katharina-, i l'últim cop que Daniel Barenboim dirigia al Verd Turó. És la seva lectura expansiva i ampul·losa, amb un cor i orquestra, com no, excepcionals, la que s'erigeix com el gran atot d'aquests dos DVD, mentre que l'humaníssim Sachs de Robert Holl és l'element més destacat del repartiment.

Xavier Cester
Avui