15/4/2008 |
Iago Pericot estrena la nova versió de 'Mozartnu' al Mercat de les Flors amb els mateixos ballarins de fa 20 anys i una nova parella
Fa vint-i-dos anys va sorprendre el públic de Catalunya amb una parella completament nua ballant la Missa de la coronació de Mozart sencera. Aleshores era un fet inaudit veure dos nus integrals durant quaranta minuts -ara també-, però de Iago Pericot, que el 1977 havia pres un túnel del metro de la línia 1 per fer-hi una obra de teatre experimental, es podia, i encara es pot, esperar-ho tot. Aquest home de teatre que durant tota la seva vida s'ha mantingut independent estrena avui la segona part d'aquell espectacle, Mozartnu 1986-2008, en un Mercat de les Flors que aposta pel projecte oferint-ne cinc funcions.
"El 1986 teníem una parella en escena i ara en tenim dues, els mateixos ballarins que ja van fer aquell espectacle i que ara són 22 anys més grans, i una parella jove no professional", explica Pericot. Dues tarimes costat per costat amb dues parelles que mostren l'evolució del cos i del moviment.
Pericot té clar que ell no és coreògraf sinó director de teatre, i ara igual que aleshores s'ha ajudat amb els mateixos ballarins i Andrew Leparski per fixar els moviments. "Per poder fer un espectacle hi ha d'haver una dramatúrgia i un voler dir alguna cosa als espectadors. La dansa em dóna una dramatúrgia molt més àmplia, amb tantes respostes com persones hi ha entre el públic". Per Pericot, el missatge no és altre que transmetre la bellesa física. "Em vaig adonar que un ballarí és una estàtua grega que es belluga", diu, i aquí va començar tot. "La bellesa de la música i la bellesa del cos humà".
Ha passat el temps per als cossos, que han parit i han perdut pèl, "però segueixen sent igual de bells, amb una bellesa diferent". Tot i que el director assegura que no pretén "fer un estudi sobre la joventut", sense voler l'ha trobat. "Igual que fa 20 anys vaig donar llibertat als ballarins per mostrar els seus propis moviments, ara també ho he fet amb els joves, i el resultat és que es nota que ballen dues èpoques diferents. Els joves d'ara viuen les sensacions molt de pressa, tot és molt ràpid, i això es nota en la manera de bellugar-se".
'Bachnu'
Després de la recuperació de Mozartnu Pericot fa un pas més i ja encara un Bachnu. "És a partir de la Passió segons sant Mateu i serà amb deu ballarins i una Venus de Willendorf. El tema és la violència en tots els seus aspectes, política, de gènere, de color, pel territori...".
Marta Porter
Avui