Cerca de notícies

Enquesta

Karajan omnipresent

5/4/2008 |

 

Salzburg i Berlín celebren avui el centenari d'aquest genial músic mentre les grans discogràfiques en treuen al mercat material inèdit.
 

Avui fa cent anys naixia a Salzburg Herbert von Karajan i avui el món celebra aquest centenari amb concerts, exposicions i edicions i reedicions d'enregistraments i biografies. De Karajan s'ha dit de tot, des que era un geni fins a un monstre i un fanàtic del perfeccionisme. Però una cosa és clara, quan ja fa 19 anys que va morir, tothom sap qui era Karajan. I com Enrico Caruso o Maria Callas, ha esdevingut un dels grans mites de la música.

Alemanya i Àustria s'han llançat avui a una sèrie de concerts per commemorar el centenari d'un dels seus músics més il·lustres, els austríacs per naixement i els alemanys per adopció, ja que durant 34 anys va ser el director titular, amb control absolut, de l'Orquestra Filharmònica de Berlín, un director d'orquestra amb una aguda intel·ligència i una tenacitat a prova de bombes que va saber arribar als neòfits essent el més exigent dels artistes.

És per això que avui la Filharmònica de Berlín li ret homenatge amb la Cinquena Simfonia d'Anton Brückner, una obra d'arquitectura musical polièdrica que vol mostrar la relació d'amor-odi que el mestre va mantenir amb Alemanya, Berlín i els filharmònics. El concert estarà dirigit per Herbert Blomstedt i no per l'actual titular de la Filharmònica, Simon Rattle, malgrat que el britànic es declara admirador de Karajan: "El seu esperit m'inspira cada nit de concert".

Salzburg, la ciutat on va néixer, i també morir, li deu, a més, el seu famós Festival de Pasqua, a més de ser director artístic del Festival d'Estiu des del 1957 al 1960. Els salzburguesos li reconeixen, avui, la feina feta a la casa on va néixer Mozart amb un concert de cambra en presència del president d'Àustria, Heinz Fischer, i a l'estiu dedicant-li el Festival, convertit ja en lloc de pelegrinatge de la jet set musical.

Una vida de clarobscurs

Malgrat la seva popularitat, la vida de Karajan està plena d'ombres que ell mateix no va voler aclarir mai. Hi ha qui diu que compartia els idearis del nacionalsocialisme, altres el qualifiquen de rei dels oportunistes. La biografia de Karajan arrenca el 5 d'abril del 1908 a Salzburg, on dirigeix el seu primer concert als 21 anys, l'òpera Salomé de Strauss. Després de dirigir diverses vegades a l'Òpera de Viena, als 30 anys es posa al capdavant de la Filharmònica de Berlín amb un Tristany i Isolda. La crítica titula: El miracle Karajan.

És l'any 1938 i els radars dels dirigents nazis busquen una alternativa al deslleial Wilhmen Furtwängler, director de la Filharmònica de Berlín i fetitxe de Joseph Goebbels. El mariscal Herman Göring assumeix la tutela de Karajan i el nomena mestre repetidor de la Staatsoper unter den Linden, des d'on el jove, afiliat al partit d'Adolf Hitler, obre un pols amb Furtwängler. Karajan guanya posicions, afavorit per Göring i davant l'exili forçat de directors com Erich Kleiber, Fritz Bush i Otto Klemperer. La negativa de Furtwängler a dirigir la 9a simfonia de Beethoven davant Hitler catapulta el sempre disposat Karajan. En acabar la Segona Guerra Mundial, els aliats l'inhabiliten professionalment durant un any, que Karajan aprofita per reforçar la seva presència a l'estranger.

La Filharmònica de Berlín

El 1955, amb la mort de Furtwängler, és convidat per la Filharmònica de Berlín a succeir-lo. És el principi d'una fructífera relació musical i comercial, un matrimoni perfecte que va permetre a la Filharmònica desenvolupar el seu virtuosisme i a Karajan experimentar amb el so a la recerca de nous equilibris, harmonies i "la bellesa perfecta", com ell en deia. Aquesta estreta relació, però, es va trencar el 1982 quan l'orquestra, només formada per homes i amb dret a veto, va rebutjar la proposta de Karajan de contractar la jove clarinetista Sabine Meyer. Karajan, ofès, va imposar-la. L'amor havia passat a ser odi i Meyer només va aguantar un any. Karajan va deixar de dirigir-los durant dos anys i els filharmònics van respondre revocant el contracte de gravació de totes les simfonies de Beethoven, un cop de conseqüències milionàries. La crisi va durar anys fins que Karajan es va negar a dirigir el concert inaugural de Berlín Ciutat Cultural d'Europa el 1988. Un any després, el mestre presentava la seva dimissió, un fet sense precedents en la història de l'Orquestra. En aquests 34 anys, el director sempre va viure en un hotel. El 16 de juliol de 1989, cinc mesos després de la seva dimissió, Karajan moria a Salzburg als 81 anys.

La tecnologia al seu servei

Herbert von Karajan mai es va posar al servei de ningú, sinó que va sotmetre gent i mitjans als seus interessos. El mateix va fer amb les noves tecnologies que a la segona meitat del segle XX s'anaven imposant. Si durant anys havia sigut el rei del vinil amb la discogràfica Deutsche Grammophon, l'aparició del CD i del vídeo, el làser disc i el DVD van ser també sàviament utilitzats per difondre la seva música, el so Karajan, brillant i grandiloqüent, que alguns crítics han rebutjat per "infidelitat" als compositors. Sigui com sigui, Karajan seguirà sent el kaiser de la música.

Marta Porter
Avui