Cerca de notícies

Enquesta

Dulce Pontes: "Morricone és un dels últims genis de la música simfònica"

30/10/2003 |

 

La cantant portuguesa canta aquesta nit a l'Auditori alguns dels temes del disc que ha fet amb el compositor italià.

La música de 'La Misión', 'Els intocables d'Elliot Ness' i 'Cinema Paradiso' es poden escoltar ara en veu de Dulce Pontes fruit de la seva col·laboració amb el compositor Ennio Morricone.

"Ennio Morricone em va prometre que quan tingués més de 30 anys faríem un disc junts", assegura la cantant



Després de l'enregistrament del disc conjunt titulat Focus, Dulce Pontes arriba avui a l'Auditori de Barcelona per presentar en directe aquesta col·laboració a través del seu propi instrument, la seva veu. Mentre cantant i compositor preparen una gira -Ennio per Dulce- per presentar el disc amb orquestra simfònica i el compositor a la batuta, la cantant portuguesa ha començat la seva pròpia tanda de concerts, com el d'aquesta nit a l'Auditori, en què, acompanyada només d'un quintet, ofereix una primera part de cançons d'aquest nou àlbum i la segona amb fados i altres temes propis anteriors. "Després d'un treball tan complet, he volgut fer una cosa bastant senzilla, buscar noves formes d'acompanyar la música d'Ennio Morricone", assegura la cantant.
La relació de Pontes i Morricone va començar l'any 1995, quan ella va col·laborar amb el compositor en la cançó A brisa do coração. "Morricone em va prometre que quan tingués més de 30 anys faríem un disc junts. Deia que per cantar la seva música primer havia de viure, tenir més maduresa instrumental i psicològica", explica la cantant, que ara, als seus 34 anys i amb una recentment estrenada maternitat, li dóna la raó. Durant aquests anys, però, cantant i músic van mantenir una relació professional que els va dur a fer alguns concerts en directe junts, com a Verona i Sevilla.
"Treballar amb Ennio omple, és meravellós a nivell artístic i com a persona té un gran sentit de l'humor i és molt sensible, i també rigorós. Ell mateix diu que la música que millor el representa és la de La Misión. Per mi és un dels últims grans genis de la música simfònica, té una gran dignitat artística", assegura aquesta dona que ha treballat amb altres grans de la música com Casária Évora, Caetano Veloso, Josep Carreras i el saxofonista Wayne Shorter.
L'enregistrament del disc es va fer a dues bandes, primer l'orquestra i ella posant-hi la veu al damunt. "Morricone deia que eren massa cançons -quinze concretament- per enregistrar-les en directe", explica Dulce. "Em va passar les partitures una setmana abans de gravar i vam fer l'enregistrament a Roma en set dies. Només hi ha una cançó que vam fer en directe amb l'orquestra: Por las antiguas escaleras. És una música que m'encanta i volia que sonés orgànica, i crec que ho vam aconseguir, desprèn una energia diferent de la resta", opina.


Quatre idiomes
Dulce Pontes canta en quatre idiomes: italià, portuguès, castellà i anglès. "Vam escollir els idiomes en funció de la musicalitat i la història de cada cançó". Així, les bandes sonores de La Misión, Hasta que llegó su hora (Sergio Leone), Sacco e Vanzetti (amb lletra de Joan Baez), Por las antiguas escaleras i Chi Mai són en anglès, mentre que els cinc nous temes que Morricone ha escrit especialment per a Dulce són en portuguès, així com el tema d'amor de Cinema Paradiso, i Moses, amb lletra de la mateixa cantant, i en castellà, Luz prodigiosa, sobre un poema de Federico García Lorca.
Pontes assegura que per interpretar aquesta música "única al món" ha hagut d'explorar les diferents possibilitats del seu instrument i extreure'n noves sonoritats. "Jo tinc un instrument multitímbric i puc cantar coses molt diferents -assegura-, per això Ennio em considera un camaleó".

Marta Porter
Avui